L'EXORCISME DE SORAYA

Amics, continua la partida.
Sor Aya arriba disfressada de “Doña Inés” i instal·la un trist despatx en una delegació de govern que ni sap on és, i es pensa que entabanarà part de la ciutadania com va fer en unes eleccions la nostra bonica cap de l’oposició.
Sor Aya, lluny de ser sacra o santa és una gran comedianta, però és llesta, i porta amb ella la clara estratègia de crear un estat d’opinió favorable i diví vestideta de religiosa i repartint molletes de pa que demonitzin la infidel creuada catalana cap a la llibertat.
La jugada és bona, però hi ha un problema: Els catalans no som imbècils, i m’atreviria a dir que els europeus amb interessos econòmics a Catalunya, menys.
Sor Aya no ve a destruir, ha vist que aquesta tàctica falla ja que els dubtosos que se senten agredits s’estan sumant al procés, i veient això, ha decidit construir, però construir fracàs, el fracàs d’un diàleg que mai exercirà.
Sor Aya no ve amb triomfalismes, vol donar la imatge que arriba amb humilitat negociadora, quan en realitat, després de res oferir, mostrarà tot el victimisme de qui tot ho ha provat i res ha aconseguit.
Sor aya no ve amb la bíblia entre els dits pregant salvar la pàtria sent atesa pel President deslleial , ho fa citant a dit a totes les forces unionistes amb les que res hi ha per debatre.
I jo em pregunto: “Sor Aya, reina de les altures, si per convèncer els independentistes et reuneixes amb els unionistes, quan vulguis convèncer a l’esquerra alternativa i antisistema, citaràs al Ku-Klux-Klan?
Prou de mentides! Ni vestida de beata, ni caracteritzada de Peppa-Pig caurem en la trampa.
Sor Aya, ho sabem: Només tens despatx a Barcelona amb el propòsit de carregar el mòbil, un mòbil que potser et serveix per llegir com aquest article et despulla, i no precisament dels teus hàbits celestials, que sent com sóc, cast i pur, deixo aquesta noble empresa al gloriós creador!
Lluís Carrasco