Amic(ga)..........
T’estimo, i estaré a l’alçada.
Vull que sàpigues que sento per tu una admiració que vessa absolutament del simple respecte, reconeixement o afecte.
Vull que sàpigues que, com tots els catalans ètics, deixaré la meva pell per tu i la teva llibertat.
Vull que sàpigues que aquí fora hi ha munió i complicitat per no defallir en la lluita fins que surtis d’un captiveri tan injust com vergonyós. Aquí fora tenim clar que només recordant dia a dia, cada dia, el colpidor atac que estàs patint en el teu cos, aconseguirem que abandonis uns murs indignes per persones de la teva grandesa. Aquí fora ens agrada cridar que no esteu sols, però sabem que mentim...
Estàs sol, perquè físicament ho estàs, però no ho oblido.
He plorat i he plorat molt, però sé que menys que tu.
He patit i he patit molt, però sé que menys que tu.
He cridat i he cridat molt, però sé que menys que tu.
I vull que sàpigues que ni ahir, ni avui, ni sobretot demà (estigues tranquil), oblidaré que el teu captiveri és fruit no només del teu compromís, sinó sobretot de les meves il•lusions personals i el nostre anhel com a poble.
Aniré a tot arreu, cridaré a tot arreu i lluitaré sense defallir amb un sol objectiu: Que sentis aviat la força de la tramuntana a la teva pell i poder-te tornar tot el que estàs pagant injustament per mi.
Com agrair-te tanta generositat?
El teu captiveri avui, demà... Serà la meva llibertat!
Lluis Carrasco