No em fa res dir-ho: He estat un gran seguidor del concurs OT (fins la 2ªgala d'aquest any...)
Des d'un punt de vista televisiu, sempre m'ha semblat un format intel·ligent, àgil i directe que enganxava per diversos factors i que (estrany en TV) permetia relacionar-te , discutir-te i barallar-te amb la resta de la família que, increïblement, seia unida a veure la televisió. Dic aixó per que consumir audiovisual s'ha convertit en una pràctica individual i individualista, i OT resultava molt més amè per a tots, veure'l junts, que no pas cadascú en el seu niu i a través de la seva particular plataforma.
Aquest any, amb només 4 gales, la direcció de Telecinco ha decidit matar el concurs degut a la seva poca audiència i menys acceptació.
Què ha succeït?
En primer lloc el càsting. El devien encarregar a la competència! Concursants lletjos, de nul talent i menor cultura, amb cara de bones persones o de imbècils... Inclús han tingut la gosadia de ficar una pobra invident impossible d'entendre quan parlava i a la major fracassada de OT: la primera eliminada de la primera edició!
La vida, al voltant dels espectadors, ja és prou patètica i n'està plena de lletjos, pobres, mediocres i bones persones. Si assisteixen a un concurs-espectacle com aquest volen somiar i trobar "morbo"!! Volen guapos, volen gent brillant, anàrquica, falsa, astuta i perversa que els donin de què parlar i de què discutir. Quin desastre de càsting! Quin desastre...
En segon lloc el presentador. Quan t'acostumes a algú, i relaciones un producte televisiu amb una figura concreta, no pots pretendre canviar la figura sense alterar el producte i que l'audiència calli.
Si el presentador, a més, era un professional excel·lent (Jesús Vazquez), simpàtic, divertit que agrada a les noies per ser guapíssim i als nois per ser gay, el cocktail molotov és total...
En tercer lloc el jurat. Una part fonamental del concurs és el jurat i les seves intervencions. Aquest any només aguantava Noemí Galera, res a dir d'ella... però mancaven Coco Comín que s'havia fet un forat de seny i rigor a la taula, i el "paiasso televisiu de la dècada" Risto Mejide! un tipus histriònic molt més brillant en el seu paper que en la vida real i que només d'aparèixer en pantalla disparava les puntes d'audiència fins l'infinit... Qui son els subtituts? un bon noi i cantant demodé com Rafa Sanchez (ex-Union) i un profund subnormal amb cara de director d'oficina bancària que s’enrotllava fins adormir a les bèsties i a sobre pretenia ser el simpàtic i el xistós de la classe: Patètic...
Si li dones droga dura a l'audiència durant 8 anys, no pot pretendre retirar-li la substància sense avisar, sense queixes i sobretot sense rebre la seva ira, que aquest cop ha estat contundent i ha arribat en forma de total rebuig.
L'acadèmia? L'acadèmia pinta poc o res, ja s'ha vist. Els que la fan més o menys interessant son els concursants, i els concursants aquest any tenien menys gràcia que Messi en un lliurement de premis.
Paraula de galè.
nota: Ah! Una pregunta: De 7 concursants masculins, cal que 4 perdin més oli que una Vespa del 78? És aquesta la proporció social? Trobin aquí un altre argument de fracàs.
