8 DE MARÇ. EREN PRECIOSES

Eren treballadores, eren precioses, eren dones...
Van deixar la vida tal dia com avui, un 8 de març, i extingint el batec dels seus cors entre les flames van dignificar-nos també a nosaltres, els homes.
Avui, no és només un dia de reivindicació feminista, avui hauria de ser un clam humà, i ho hauria de ser per dos motius:
PER JUSTíCIA: La dona, històricament menyspreada, no ha assolit ni de lluny l'equiparació de drets que li pertoquen, i és bo, saludable i just que ens aturem, tots, no només elles, a fer quelcom que resulta poc freqüent: Reflexionar.
Fem que la reflexió es transformi en  resposta massiva i sorollosa, i aconseguim que aniquili una realitat tan incòmoda com certa: L’horror del masclisme
PER RESPECTE: Avui es commemora l’assassinat, el 8 de març de 1.908, de 129 treballadores, cosidores industrials, cremades vives al seu taller a Nova York arran de les primeres vagues laborals femenines reclamant un tracte simplement més humà.
No oblidem, no seria bo fer-ho, però obrim de bat a bat les finestres d’aquest 8 de març per anar buidant de ignomínia el passat i omplir de dignitat el futur.
Ahir llegia un tweet tant reaccionari com desgraciat d’una pobra dona que resava: “Huelga? Ninguna feminista peluda tiene que decirme cómo pensar, qué hacer, ni cómo vivir”
I jo li respondria que pot ”pensar, hacer y vivir como quiera”, però que no oblidi que pot fer-ho gràcies a altres dones molt més compromeses i engatjades que ella; dones que ahir van posar la seva lluita i la seva vida al servei de la seva desagraïda llibertat.
Eren treballadores, eren precioses, eren dones...
Feliç dia noies, però sobretot... Feliç futur.
Lluis Carrasco

ESPANYA OBRE ELS ULLS?

Sentia el 3/24 aquest matí de fons mentre li feia l’esmorzar al meu petit.
De sobte, sento que connecten amb una roda de premsa extraordinària de Rajoy, Sanchez i Rivera des de la Moncloa.
Espanya mostra la seva grandesa: Rajoy, amb posat solemne, ofereix per a Catalunya un projecte il•lusionant i integrador que reconegui el nostre paper fonamental a Espanya i l’inici d’un respecte inequívoc per les diferències culturals i nacionals del poble català.
Anuncia l’ aturada definitiva de les persecucions judicials per motius polítics, l’ amnistia imminent i la garantia de retorn als exiliats per iniciar converses sense condicions amb el legítim President de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l'esperança de construir junts un futur millor.
Sanchez, per la seva banda, ha presentat la iniciativa de que onegi durant quinze dies, en solitari a totes les Institucions i edificis públics de l’estat, la senyera, en una mostra de concòrdia i respecte pel poble català, a l’hora de reprendre el diàleg trencat.
Rivera s’ha despenjat, i amb una referència narrativa a Martí i Pol, ha anunciat que com a català, és sensible al dret universal de tot Poble a decidir el seu futur, i no desitjant la separació, ha apostat per una confederació plurinacional d’Espanya, acceptant però un referèndum pactat on Catalunya decideixi el seu destí abans de 20 mesos.
De repent... Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing!
El despertador...
I comprovo sentint en Basté que el projecte d’estima i respecte per a Catalunya segueix sent el que era: Insultar-nos, hostiar-nos, perseguir-nos, tancar-nos i saquejar-nos.
Governs efectius? Parlaments de cap cot? Seguim somiant o obrim els ulls i ens aixequem del llit d’una puta vegada?
Lluis Carrasco