ESPANYA OBRE ELS ULLS?

Sentia el 3/24 aquest matí de fons mentre li feia l’esmorzar al meu petit.
De sobte, sento que connecten amb una roda de premsa extraordinària de Rajoy, Sanchez i Rivera des de la Moncloa.
Espanya mostra la seva grandesa: Rajoy, amb posat solemne, ofereix per a Catalunya un projecte il•lusionant i integrador que reconegui el nostre paper fonamental a Espanya i l’inici d’un respecte inequívoc per les diferències culturals i nacionals del poble català.
Anuncia l’ aturada definitiva de les persecucions judicials per motius polítics, l’ amnistia imminent i la garantia de retorn als exiliats per iniciar converses sense condicions amb el legítim President de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l'esperança de construir junts un futur millor.
Sanchez, per la seva banda, ha presentat la iniciativa de que onegi durant quinze dies, en solitari a totes les Institucions i edificis públics de l’estat, la senyera, en una mostra de concòrdia i respecte pel poble català, a l’hora de reprendre el diàleg trencat.
Rivera s’ha despenjat, i amb una referència narrativa a Martí i Pol, ha anunciat que com a català, és sensible al dret universal de tot Poble a decidir el seu futur, i no desitjant la separació, ha apostat per una confederació plurinacional d’Espanya, acceptant però un referèndum pactat on Catalunya decideixi el seu destí abans de 20 mesos.
De repent... Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing!
El despertador...
I comprovo sentint en Basté que el projecte d’estima i respecte per a Catalunya segueix sent el que era: Insultar-nos, hostiar-nos, perseguir-nos, tancar-nos i saquejar-nos.
Governs efectius? Parlaments de cap cot? Seguim somiant o obrim els ulls i ens aixequem del llit d’una puta vegada?
Lluis Carrasco