Serà just o injust, desitjable o lamentable, obvi o sorprenent… però experiments neonatals indiquen que des de la més tendra infància, ja els bebès se senten més atrets per les cares i fisonomies atractives que per les que no ho son tant.
Altres estudis científics indiquen (trist, però cert) que les mares amb bebès bufons, dediquen un temps superior a jocs, carantoines i altres entreteniments d’estimulació que les mares amb bebès menys atractius, que aquestes, dediquen temps extra a aspectes més de cura i higiene, menys relacionals.
Mal que pugui molestar a feministes viscerals, l’atractiu físic és el primer triomf vital de la nostra existència tot i que a partir d’aquí tindrem un camí laboral més o menys exitós a partir d’altres paràmetres socioculturals, naturalment, i és que inclús des d’un punt de vista morfològic, som criatures visuals: El nostre cervell li atorga al procediment visual el 50% del processament superior de l’escorça cerebral.
Quin panorama, pels lletjos, no?
Doncs en part sí, ja que hauran de desenvolupar de forma extraordinària altres habilitats per arribar al mateix grau de competitivitat. Això sí, només inicialment.
Una altra “injustícia” d’aquesta realitat, és que tendim a magnificar atributs i suposem característiques d’èxit a les persones belles, sense conèixer-les, mentre que penalitzem i tendim a atribuir problemes i desequilibris a la lletjor i les persones lletges.
Un “guapo” ho relacionem amb salut, seguretat, fertilitat, relacions socials satisfactòries i triomf, per tant parteix amb una excel•lent tarja de presentació.
És curiós, quan es parla de felicitat o seguretat, ens vé a la ment: Diners, salut i amor, deixant de banda el concepte de bellesa, i en realitat la nostra seguretat i felicitat augmenta de forma exponencial el dia que ens veiem realment bé, quan pensem que resultem atractius, o pel contrari els nostres complexes ens envaeixen els dies que visualment no ens sentim a gust.
No hi ha inconvenients laborals entre tant culte a la bellesa? Doncs sí, i greus.
Si a les persones belles, segures, confiables, elegants i estiloses se’ls hi atribueixen gratuïtament components d’excel•lència, de la mateixa manera el grau d’exigència psico-laboral cap a elles és superior, i qualsevol símptoma de feblesa o desequilibri resultarà insuportable i inadmissible per a l’entorn, i sense haver-ho pretès ni merèixer-ho poden ser percebudes com unes impostores.
Ets "guapo"? Enhorabona! Però vigila… tants components pre-exitosos poden convertir-te en un imbècil decadent si et recolzes només en aquest regal de la natura, o en un ésser llunyà i pervers entre el que podries considerar erròniament, com a mediocre.
Recorda, sinó, el trist final de la bella madrastra de Blancaneus…
(que no serà el final de la mussa que il•lustra aquest post: Bellesa, intensitat i intel•lecte a parts iguals)
Paraula de galè.