Serà just o injust, desitjable o lamentable, obvi o sorprenent… però experiments neonatals indiquen que des de la més tendra infància, ja els bebès se senten més atrets per les cares i fisonomies atractives que per les que no ho son tant.
Altres estudis científics indiquen (trist, però cert) que les mares amb bebès bufons, dediquen un temps superior a jocs, carantoines i altres entreteniments d’estimulació que les mares amb bebès menys atractius, que aquestes, dediquen temps extra a aspectes més de cura i higiene, menys relacionals.
Mal que pugui molestar a feministes viscerals, l’atractiu físic és el primer triomf vital de la nostra existència tot i que a partir d’aquí tindrem un camí laboral més o menys exitós a partir d’altres paràmetres socioculturals, naturalment, i és que inclús des d’un punt de vista morfològic, som criatures visuals: El nostre cervell li atorga al procediment visual el 50% del processament superior de l’escorça cerebral.
Quin panorama, pels lletjos, no?
Doncs en part sí, ja que hauran de desenvolupar de forma extraordinària altres habilitats per arribar al mateix grau de competitivitat. Això sí, només inicialment.
Una altra “injustícia” d’aquesta realitat, és que tendim a magnificar atributs i suposem característiques d’èxit a les persones belles, sense conèixer-les, mentre que penalitzem i tendim a atribuir problemes i desequilibris a la lletjor i les persones lletges.
Un “guapo” ho relacionem amb salut, seguretat, fertilitat, relacions socials satisfactòries i triomf, per tant parteix amb una excel•lent tarja de presentació.
És curiós, quan es parla de felicitat o seguretat, ens vé a la ment: Diners, salut i amor, deixant de banda el concepte de bellesa, i en realitat la nostra seguretat i felicitat augmenta de forma exponencial el dia que ens veiem realment bé, quan pensem que resultem atractius, o pel contrari els nostres complexes ens envaeixen els dies que visualment no ens sentim a gust.
No hi ha inconvenients laborals entre tant culte a la bellesa? Doncs sí, i greus.
Si a les persones belles, segures, confiables, elegants i estiloses se’ls hi atribueixen gratuïtament components d’excel•lència, de la mateixa manera el grau d’exigència psico-laboral cap a elles és superior, i qualsevol símptoma de feblesa o desequilibri resultarà insuportable i inadmissible per a l’entorn, i sense haver-ho pretès ni merèixer-ho poden ser percebudes com unes impostores.
Ets "guapo"? Enhorabona! Però vigila… tants components pre-exitosos poden convertir-te en un imbècil decadent si et recolzes només en aquest regal de la natura, o en un ésser llunyà i pervers entre el que podries considerar erròniament, com a mediocre.
Recorda, sinó, el trist final de la bella madrastra de Blancaneus…
(que no serà el final de la mussa que il•lustra aquest post: Bellesa, intensitat i intel•lecte a parts iguals)
Paraula de galè.
Esto esta escrito por un guapeton!!! Vaya timo...
ResponEliminaNo se qui deu ser la de la foto però realment la imatge correspon perfectament al texte escrit.
ResponEliminaÀlex M.
Amiga anónima (o eso espero)
ResponEliminaMi imagen me ha ayudado más bien poco. Guapetón? No sé... El incontrolable aire chulesco que por lo visto irradio ante quien no me conoce, me ha acarreado más de un problema, sobre todo en el trabajo, ya que prejuzgan un caracter que no es el mío! Pero siempre ha sido así y hace tiempo que decidí jugarlo a favor en forma de seguridad, en vez de combatirlo...
Amic Marquina,
ResponEliminaNo puc dir-te qui és amb seguretat. Vaig posar "mirada màgica" a GOOGLE i vaig anar a "Imágenes"...
No sé si estar de acuerdo o en desacuerdo. Si digo que tienes razón admito que tengo una hija más que preciosa, ya que juego muchísimo con ella. He tenido mucha suerte en mi vida profesional, lo que quiere decir que debo o deben verme guapa a pesar de tener unos kilitos de más. Pero no creo que las cosas funcionen así, sobre todo en el tema de los hijos ¿quieres decir que si un hijo es feo no juegas con él igual?
ResponEliminaEn lo que estoy completamente de acuerdo es, en que a veces tenemos que luchar o aprender y sacar partido de nuestras facciones. Siempre me han dicho que tengo un aspecto serio, antipático, duro... pero en el fondo soy muy sensible y sentida.
Es mi humilde opinión.
Hola Sonia!
ResponEliminaHablo de la belleza como tarjeta de presentación inmejorable, no de que sea fundamental para triunfar. Hay guapos en el paro, claro... y dignos competidores en concursos de feos, megacracks en sus profesiones! Faltaría más... En tu caso, no tires piedras en tu tejado que eres muy guapa!
Lo de los niños? Los estudios basados en porcentajes (crueles ellos) dicen lo que dicen, y no dicen que no se dedique tiempo a los no tan favorecidos, si no que reciben un tiempo estadístico algo inferior. A mi también me sorprendió (si es que a estas alturas no podemos ya sorprender de algo, verdad?)
Gracias como siempre!
Doctor, em pot dir perquè m'agraden més les models dels anuncis de DOVE que les esculturals criatures que adornen els anuncis, posem pel cas, de perfums? Jo crec que sí sé perquè m'agraden més, però voldria que vosté m'ho confirmés. I és que en aixó de la bellesa, "para gustos los colores"
ResponEliminaAi, Einest...
ResponEliminaHi poden haver diverses raons!
Una, que valora el que és real i no forjat des de l'artificialitat.
Una altre, que arriba un moment en que les corbes, símbol de la feminitat, poden més que les rectes i els ossos en el nostre ideari sexual, i ens agrada que omplin d'alegria la nostra ment (i el nostre llit), excitant els moments de intimitat.
I finalment, un antropòleg li diria que els homes en el seu paper semental, veiem de forma no conscient en les dones amples i formoses, el continent sa i idoni de la nostra llavor, i amb grans pits que amamantin amb garantia la nostra descendència!
Sobre gustos, colors? Potser... Però una posta de sol a Capri, és bellesa per a tothom...
Hi ha dones tan boniques, que dir que no ho son, només pot ser fruit de la fasetat, enveja o nul.la possibilitat de fer-la nostra!