Creixen dia a dia, cada dia, les iniciatives relacionades amb fer un món més harmònic, ecològic i sostenible. Què monu, oi?.
Les webs especialitzades en productes d'aquestes característiques no només no paren d'augmentar sinó que multipliquen els seus adeptes i per tant, els seus beneficis.
Els Supermercats especialitzats son ja habituals, les seccions verdes en els Súpers tradicionals cada cop més grans, i davant de tot aixó, el màrqueting ja va prenent posicions, les empreses s'exhibeixen fent campanyes de Responsabilitat Social Corporativa, i ningú resta expectant i vigilant sense moure fitxa...
Que el percentatge d'aquest tipus de comerç ha augmentat exponencialment és tan cert, com que la proporció en el mercat global, d'aquests establiments o seccions, és encara poc significativa i bastant penosa.
Moda o Consciència?
La pregunta fa pupa, eh?
Dona la sensació que consumidors, fabricants, exportadors, distribuïdors i la pròpia administració estan en la via d'un ús i un consum més responsable amb el medi ambient però va bé reconèixer de sortida que el component "Moda" deu resultar semblant al de "Consciència" en termes quantitatius.
Però la moda, que és bona i pot ser un excel·lent punt de partida per a un consum més generalitzat i massiu, és, com us vaig explicar, efímera i per tant poc "sostenible" en el temps!
Com revertir la situació i que el consum responsable deixi de ser un caprici transitori de pijo-progres o fashion-víctims?
El preu, amics, el PREU... Que: "Poderoso caballero es Don Dinero!"
En un moment on la crisi ens té ben agafats dels pebrots, el preu marca l'èxit o el fracàs en moltíssimes iniciatives.
Si aquest tipus de consum xanxipirul.li, verd, sostenible, just i responsable fos més econòmic i còmode (o igual) que el tradicional, el planeta i per tant tots nosaltres seriem els beneficiats, però no és així...
Les administracions lluny de intervenir ajudant a les petites empreses respectuoses i als productors responsables, els putejen i pertorben tributàriament, mentre s'obren de potes, amb amor o sense, davant les grans multinacionals de merda envasada.
Qualsevol producte de lineal standart, té un homònim "responsable" però molt més car, i així no anirem enlloc (encara que ens vulguem enganyar a nosaltres mateixos) i seguirem veient a la massa (i un servidor en forma part) amb el producte econòmic al carro de ferro i plàstic, convivint amb un grupuscle d’exemplars ciutadans amb bona consciència i millor butxaca, adquirint productes "bondadosos" ben col·locadets en bosses de paper reciclable de mal portar i pitjor carregar.
Paraula de galè.