Creixen dia a dia, cada dia, les iniciatives relacionades amb fer un món més harmònic, ecològic i sostenible. Què monu, oi?.
Les webs especialitzades en productes d'aquestes característiques no només no paren d'augmentar sinó que multipliquen els seus adeptes i per tant, els seus beneficis.
Els Supermercats especialitzats son ja habituals, les seccions verdes en els Súpers tradicionals cada cop més grans, i davant de tot aixó, el màrqueting ja va prenent posicions, les empreses s'exhibeixen fent campanyes de Responsabilitat Social Corporativa, i ningú resta expectant i vigilant sense moure fitxa...
Que el percentatge d'aquest tipus de comerç ha augmentat exponencialment és tan cert, com que la proporció en el mercat global, d'aquests establiments o seccions, és encara poc significativa i bastant penosa.
Moda o Consciència?
La pregunta fa pupa, eh?
Dona la sensació que consumidors, fabricants, exportadors, distribuïdors i la pròpia administració estan en la via d'un ús i un consum més responsable amb el medi ambient però va bé reconèixer de sortida que el component "Moda" deu resultar semblant al de "Consciència" en termes quantitatius.
Però la moda, que és bona i pot ser un excel·lent punt de partida per a un consum més generalitzat i massiu, és, com us vaig explicar, efímera i per tant poc "sostenible" en el temps!
Com revertir la situació i que el consum responsable deixi de ser un caprici transitori de pijo-progres o fashion-víctims?
El preu, amics, el PREU... Que: "Poderoso caballero es Don Dinero!"
En un moment on la crisi ens té ben agafats dels pebrots, el preu marca l'èxit o el fracàs en moltíssimes iniciatives.
Si aquest tipus de consum xanxipirul.li, verd, sostenible, just i responsable fos més econòmic i còmode (o igual) que el tradicional, el planeta i per tant tots nosaltres seriem els beneficiats, però no és així...
Les administracions lluny de intervenir ajudant a les petites empreses respectuoses i als productors responsables, els putejen i pertorben tributàriament, mentre s'obren de potes, amb amor o sense, davant les grans multinacionals de merda envasada.
Qualsevol producte de lineal standart, té un homònim "responsable" però molt més car, i així no anirem enlloc (encara que ens vulguem enganyar a nosaltres mateixos) i seguirem veient a la massa (i un servidor en forma part) amb el producte econòmic al carro de ferro i plàstic, convivint amb un grupuscle d’exemplars ciutadans amb bona consciència i millor butxaca, adquirint productes "bondadosos" ben col·locadets en bosses de paper reciclable de mal portar i pitjor carregar.
Paraula de galè.
Hasta que la crisis no desaparezca, intentaremos cuidar el planeta reciclando la basura pero, como bien dices, el carro de la compra lo llenarán productos de marca blanca y no productos "verdes".
ResponEliminaMe encantan tus artículos.
M'ha agradat molt aquesta entrada Senyor Galé.
ResponEliminaAmb un parell.
Sempre ho he pensat això, molt Veritas, molt Intermón Oxfam botiga però et foten unes cleques a la butxaca que et quedes amb el carro de la compra a la meitat.
A banda d'això, jo crec que sí hi ha molta moda. Ja fa temps que mola mazo el fet de ser sostenible, tradicional en certs aspectes i fer alguna cosa de bona per a la societat. Però "ALERTA!" moltes de les empreses que cotitzen a l'IBEX i que tenen programes de RSC també tenen uns comptes acollonants a les illes caiman o a algun paradís fiscal similar. Me parto de tot plegat.
Hola Sonia!
ResponEliminaCiertamente, no nos dejam mucho margen para la solidaridad con los precios "responsables", verdad?
Lo de los artículos... es mutuo!
Gracias
Toppings!
ResponEliminaLa gent intel.ligent m'enamora i hasta aquí puedo leer...
D'altra banda, fixa't en quines companyies patrocinen a TOTS el mitjans els espais de mediambient, clima, meteo...
Caus? Les que emmerden tot plegat!!! Repsol, Gas natural, Cepsa, etc...
(deuen voler netejar la seca consciència...)
Gràcies per estar aquí!
Avui no faré amics. Necessitaria vint-i-cinc planes per "esmenar-vos la plana", i em fa una mica de mandra extendre'm. Només diré que crec que feu un totum revolutum amb la cosa de la responsabilitat social, però que és una gran sort que hagi sorgit aquesta "moda". Considerar que és una "modernez de cuatro pijos" és abonar els arguments economicistes més reaccionaris. Ah! I a poc que es reflexionés sobre quins poden ser els costos de producció i distribució dels productes "eco" per a les empreses, ningú s'hauria de sorprendre de que tinguin preus superiors als que tothom voldria.
ResponEliminaSr Einest Zara, me pregunto si su comentario es para este blog. Quien dice que el consumo responsable sea una moda para 4 pijos? Justamente he dicho que la consciencion es la mitad de su exito y que la otra mitad es una feliz moda!
ResponEliminaLos precios? No valoro el porqué, lo que cuestiono es por que desde la administración no se ayuda para que sean mas competitivos y por lo tanto: TRIUNFADORES en la mente y en la "lista del super" de los consumifores...
No se vaya lejos, amigo!