Marca de prestigi, marca intermèdia o marca blanca, aquí es lliura una de les batalles més apassionants del moment.
Sembla evident que el clima de crisi alimenta i empeny al consum de les últimes, però què passa amb les altres dues?
Les intermèdies són les més clarament afectades, la seva proposta ni és ser “top”, ni és ser més econòmica i han quedat en terra de ningú i al caprici d'un consumidor cada cop més analític a l'hora d'exercir el seu paper de jutge.
Curiosament, les de major prestigi i un preu més elevat han aguantat bé (de moment) les escomeses estalviadores del mercat, ja que han sabut donar alternatives, respostes, han ofert el que proposaven amb excel•lència i han adaptat esforços inversors a la comunicació 2.0.
Les reines?
Les marques blanques, no tinguin cap dubte!
Quin és el fenomen clau en aquest panorama?
S'ha produït un canvi de mentalitat dràstic i ferotge en el comprador mig i majoritari: Ha passat de buscar una qualitat superior, a cercar una qualitat "suficient"!
Què ens espera en general?
Adaptació a un nou hàbitat i una nova realitat on el consumidor deixarà de ser un desconegut. A partir de ja mateix, caldrà veure'l de manera més selectiva, més rellevant i sobretot més enfocada.
7 de cada 10 consumidors són infidels al "marquisme" i gasten en funció de les variables més capritxoses.
La revolució tecnològica ha convertit al comprador en un expert que pot, quan i on vol, realitzar comparatives on-line en mil variables!
Quin és el futur immediat?
La gran revolució certa (no utòpica com les que veiem aquests dies) és que el comprador passa a ser conegut i reconegut amb noms i cognoms, sabrem què consumeix, com ho fa, on ho fa i segons quins paràmetres de compra. El tindrem geolocalitzat per oferir-li en cada moment el que pugui necessitar i on ho pugui necessitar, fent-li ofertes immediates en el precís moment que estigui al voltant de un comerç determinat, i un llarg etc... que varia i altera fins l'infinit els paràmetres de màrqueting més habituals, triomfants fins fa dos dies i “démodés” demà mateix.
Quins perills haurem de superar?
Bàsicament la imbecil•litat. La manca de lideratge, visió i valentia en moltes companyies per veure el que ja està instal•lat en els seus morros. La coneguda metàstasi de les cagarrines empresarials, que solen netejar-se amb poc èxit i nul resultat, basat en el "sempre s'ha fet així".
Estem en un temps de canvi extrem, i hem de començar a gestionar pensant que el canvi ha de ser continu i sense fre. Fins i tot el que funciona cal que tingui ja, una opció de variació per resultar singular, innovador i per tant competitiu!
L'últim escull?
El que resulta més dur, més decebedor i més frustrant: Quan dibuixes en reunions amb alts directius la situació actual i la necessitat de reacció, es mostren oberts, però no entenen res del que els hi parles i si els hi apuntes persones adequades en la seva organització per liderar el canvi intern i extern, normalment son els considerats conflictius, transgressors o perillosos.
És clar... no són mai ni els "palmeros" ni els que millor articulen el conegut: "Senyor, Sí Senyor!"
Paraula de galè
A les barricades Doctor!!!!
ResponEliminaBarricades? No m'agraden massa. Et peles d'humitat i t'acaben passant per sobre...
ResponEliminaPrefereixo les Birracades, com a mínim rius...
Interesarse por quien y como te consume es más viejo que andar a pie. No entiendo el gran cambio que menciona!
ResponEliminaPedro Fdez de Córdoba
Hola Pedro,
ResponEliminaPuede que sea antiguo pero está poco extendido, de todos modos la revolución está en que por primera vez la tecnología te da las herramientas para tener esa información.
¿Se imagina ir paseando, y al pasar cerca de Calzados Vermond (pongamos como ejemplo) donde usted compró hace 1 año unas All Star azules del 41 (y la zapatería tiene informatizadas todas las compras), fuera geolocalizado por esa zapatería, y le fuese enviado un sms informándole que acaban de recibir la última colección de esa marca y le invitan a conocerla? Voy más lejos... ¿Imagina que esa zapatería, de no alcanzar la facturación deseada a las 18.00, automáticamente lanzara ofertas inmediatas a canjear en 60 minutos, a sus clientes "premium" que estén en la zona de influencia?
Bien, todo eso no solo ya es realizable, si no que es fácilmente adaptable!
Usted dirá...
Gracias por su visita
Cáspitas, Dr. !!
ResponEliminaComo azuzas con tu sacro melón a las huestes lectoras.
Don Pedro razón tiene.
Aquest discurs es etern i reciclat cada 10 anys pel desenvolupament tecnològic.
Pot ser t´oblides del comportament del consumidor davant la crisi: la marca blanca es una sortida puntual i natural. Als anys 92-95 ja es va produir aquest discurs
Tot es cíclic i demà passat, quan tornin els calés a les mans foradades dels usuaris, tornaran els models típics de consum, vestits amb les noves etiquetes online: e-consumidors, e-acomodats, e-rebels, e-oportunistes, els e-fidels i els e-infidels, els eco-frescos,... i finalment els nous e-yayos vitalistes.
Es clar que també hi hauran els yayos tradicionals de boina i bastó (pot ser tu i jo serem d´aquests, que ens coneixem).
Per supossat que, com sempre, els marketers hauran d´esgotar neurones per a trobar valors diferèncials, USP, etc. I hauran de coexistir amb el reaccionarisme i les pors empresarials cap els nous canvis. Com sempre.
No Xavier. Humilment, però penso que no...
ResponEliminaEl consum audiovisual, la portabilitat multimèdia i els nous paràmetres de e-mkt, transformen el consum tradicional. Particularment, penso q no es tracte d'un cicle bucleïc ( en bucle, je je). Les generacions digitals comencen a tenir recursos propis i empenyen formes de consum noves, que no tenen volta enrera en aquesta ocasió. L'ús que fan del mitjans audiovisuals, no té precedents!
En veiem a la placeta jugant a la petanca...
Opino igual que Xavier, cuando vuelvan los euros a los bolsillos la marcar blanca desaparecerá... pero no porque el consumidor deje de consumirla, sino porque al vendedor puede que ya no le interese vender tan barato ¿no? Además el consumismo y el querer aparentar lo que no somos, hace que mucha gente pierda la cabeza (y la casa, el coche... pero todo esto se les olvidará en cuanto tengan dinero en el banco).
ResponEliminaPor cierto, buenas tardes Dr!!
Contento de tu vuelta, Sonia!
ResponEliminaContra lo que te pueda parecer, el distribuidor obtiene más margen en la venta y mejor financiación en la compra, con sus propias marcas que con las de prestigio, aunque los precios sean inferiores. Ya se que puede resultar sorprendente para una persona ajena al mundillo éste... pero, como diría Laporta: "Al loro! Que no nos embauquen"! je je
Un beso