PERVERSIÓ INDA-CENT

No, Inda. 

No, fastigós.

No tot s’hi val...

Ets fastigós quan afirmes que a Catalunya es viu amb més violència que en els pitjors anys d’ETA al País Basc i que en realitat, allà, tampoc van matar tants jutges... 

Ets fastigós quan insultes amb indecència el més vil vòmit contra el dolor dels milers de familiars vius que van deixar les 829 execucions terroristes patides al nord d’Espanya.

Ets fastigós quan no esmentes que allà disparaven i aquí simplement escridassem de tant en tant a provocadores jutgesses que només cerquen un penós minut de glòria en terra aliena (Ara no em surt el nom però ja sabeu a qui em refereixo: A la de l’altre dia, la dona de caminar mascloïde barreja entre la Rosa Oriol de Tous i el Louis de Funes).

Ets fastigós de ser dins l’honrós món del periodisme, lo que el teu defensa Pepe és dins el preciós món del futbol: Destrucció, mentida i misèria.

Tu, Inda, sí ets un terrorista.

Un terrorista, qui sap si contractat per les famoses clavegueres de l’estat, per vendre a la gent poc llegida, i menys viatjada, que aquí vivim sota la mordassa de la por i la injustícia, la mateixa injustícia que suposa que et fiquis pel nas o per l’anus, que vés a saber, pensions que ni son teves...

S’acaba el temps de que els catalans visquem defensant-nos dels vostres enganys i angoixats per no poder cotitzar al mateix ritme del que arribeu a robar.

S’acaba el vostre temps, Inda.

S’acaba el teu temps.

S’acaba...

Lluis Carrasco