UNA CONVERSA POSSIBLE

A) Som la llavor de l’univers.
B) Si soc la llavor, soc una llavor podrida.
A) Per què penses aixó?
B) Perquè està ple de patiment.
A) El patiment i el plaer estan a la ment, no a l’univers. El mon és el que tu facis d’ell però vigila, els desitjos engendren més desitjos. En realitat és la satisfacció dels desitjos el que genera la misèria existencial. A més desitjos, més objectius, a més objectius, més possibilitats de frustració.
B) Pot ser, però tenim necessitats a satisfer!
A) El que realment necessitis vindrà a tu, però realment molt poques persones assoleixen aquest grau de manca de passió, d’anulació del consum i els desitjos, el grau màxim de llibertat total.
B) Jo no vull no tenir necessitats, necessito fites tangibles i un motiu per seguir respirant.
A) Potser ara no ho entens, però ho entendràs. No et creïs necessitats ja que vindran acompanyades per la frustració. Oblida tot i espera sempre el demà des de la buidor. Només així trobaràs l’autèntic benestar
B) No vull oblidar! Vull recordar... perquè també el passat forma part de la meva vida. Amb els seus èxits i les seves derrotes. Amb les fites assolides i la tristor de les derrotes.
A) Les aigües de la vida cauen impetuoses sobre els rocs dels desitjos i els temors que els acompanyen. L’anhel per recordar el passat és el destructor del futur.
B) Com puc combatre el desig més vital? No hi ha res més fort ni colpidor a la vida que el desig!
A) Amb l’assoliment d’una vida plana. Sense necessitats, sense èxits. Només la no existència dels èxits, aniquila l’aparició de les derrotes
B) Ho sento. Vull viure, vull jugar, vull arriscar, vull poder perdre.
A) Pensa que pots penedir-te
B) Una cosa tinc clara: Amb la òptica del temps, sempre m’he penedit més dels desitjos no satisfets tenint-los a la ma, que dels actes autèntics, que he decidit acomplir, tot i ser errors.
A) No diguis que no et vaig avisar...
B) No t’ho diré... viuré
A) No viuràs... patiràs
I jo em pregunto, A o B?
Paraula de galè