No ens enganyem, avui el “Marxem ja” pren
sentit inclús en no independentistes convençuts.
És tal, d’una banda, l’ambivalència esquizofrènica
del PSC desorientant tothom d’aquí i d’allà, i d’altra la del socialisme espanyol conduit des del sud i fotent cops de volant direcció a l’abisme, que la bogeria política està més que
ben servida.
Mentre Iceta aconsegueix no complaure ningú, ni aquí ni allà en un exercici constant de no mullar-se en qüestions nacionals, el PSOE no es queda curt, i, per un tacticisme polític
més que discutible ha decidit parar el llit a la dreta més conservadora amb
llençols de seda i matalàs no sé si viscoelàstic, però sí viscós, molt viscós,
i amb les cames obertes...
El nostre PSC sorprèn! És capaç de DESOBEIR,
exercir el DRET A DECIDIR, ser fidel a una CONSCIÈNCIA NACIONAL i INDEPENDITZAR-SE
del PSOE en clau interna, però ho demonitza en clau social, col·lectiva i
nacional? Ai, Miquel, Miquel...
I en contraposició en canvi, fa el que ha de
fer quan analitzem la situació d’aquesta setmana: Que el PSOE vulgui trencar
les relacions amb el PSC perque el socialistes catalans volen votar NO a Rajoy,
és de “punxar-se i no treure gota”!
Per deformació professional, avui és
tristament protagonista i em ve a la ment un dels eslògans més brillants del
màrqueting polític contemporani que van emprar el socialistes per convidar als
ciutadans a anar a votar per que no tornés el PP. “Si tu no hi vas, ells
tornen...”
Vist com estan anant les coses, el comitè
colpista, vull dir... socialista, potser hauria de variar-lo i publicar: “Tant
si vas com si no hi vas, nosaltres te’ls portem!”
“Marxem ja”?
@lluiscarrasco
Extraordinari exercici de resum de la realitat. Felicitats, Doctor
ResponEliminaEmpiezo a pensar que aun siendo de Burgos, soc català y espanyol pero lo segon cada vagada me sento menys.
ResponEliminabuen article
Si! Marxem! Molt ben expresat! MCP
ResponElimina