Querelles,
querelles, querelles... Sempre he defensat el respecte a Espanya i als
espanyols ja que sempre he pensat que la tolerància amb una realitat social o
política diferent no és patrimoni de les banderes sinó de la cultura i el grau
de formació de cada ciutadà: Mentre la gent culta sòl mantenir curiositat i
respecte inclús per allò que pot no compartir o entendre, els babaus es limiten
a menysprear ja que en realitat odien el que no coneixen i s’odien a ells
mateixos per llurs penoses limitacions.
Querella contra
Mas, contra Rigau, contra Ortega, contra Vidal... Qui seran els pròxims? Els
consellers? Jo mateix? Els meus fills?
País de cecs...
Avui toca la
Forcadell. No us adoneu que ja podeu sentenciar, no una, sinó mil presidentes
del Parlament de Catalunya, que darrera esperarà el 1.001 per posar-se al
servei del seu poble?
No veieu que som
país de castellers i podeu inhabilitar, suspendre i bombardejar si s’escau els
nostres representants o les nostres institucions, que darrera aixecarem una
torra més alta?
Penseu realment
que podeu impedir l’esperança? Potser vetar la confiança? Condemnar
l’optimisme? Inhabilitareu l’orgull?
Restringireu el
nostre amor, la nostra passió? Processareu l’entusiasme?
Esteu acabats.
Vosaltres sí esteu condemnats... No us condemno jo, qui sóc jo per fer-ho...
Ni tant sols el
meu país! Us condemnarà la vostra supèrbia, arrogància, petulància...
Us sentenciarà la
vostra incapacitat de dialogar i la vostra vanitat...
Per molt que
ataqueu, la nostra resposta sempre serà un somriure. No tenim altra munició.
Lluiteu sols. Tot
just comença la partida i ja heu perdut.
La història
ensenya a les tropes d’ulls encesos, ensangonats d’odi, que acabaran en desfeta...
Els ulls
brillants, il·luminats d’optimisme, en Llibertat.
@lluiscarrasco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada