GUAPA I ACTUAL

La imatge corporativa és, o hauria de ser, el reflex directe i inequívoc de l’essència i batec d’una companyia. Les companyies són (o haurien de ser) entitats vives i com a tals viuen transformacions internes i externes que cal reflectir-les regularment en la imatge que es difon vers l’exterior.

1.- És bo canviar la imatge corporativa?

Ni bo ni dolent, però personalment soc partidari de fer-ho, sí, tot i que amb prudència extrema.

El mercat es lentíssim en percebre i assimilar un canvi de imatge, per tant cal realitzar els canvis quan realment hi hagin arguments poderosos per acomplir una decisió tan cabdal, assegurant una certa inversió per afrontar una campanya de promoció que faci que la reacció del mercat sigui el més àgil possible.

Marques poderosíssimes com Coca-Cola no l’han variada pràcticament gens en més de 100 anys (i els intents han estat fracassos escandalosos) i altres en el mateix sector com Pepsi han canviat dràstica i constantment amb bons resultats de percepció.

2.- Per què canviar?

Dissenys demodés, canvi intern de la filosofia empresarial, noves línies de negoci, diferenciar-se de la competència, variacions en el naming o obertura de nous mercats, son alguns dels arguments més poderosos per donar resposta a aquesta qüestió.

3.- Quan cal fer aquests canvis?

En el teu millor moment com a empresa. Personalment fa temps que defenso que quan millor serà percecebut, acceptat i recollit un canvi de imatge, és quan la percepció del mercat resulti més favorable a tu. Alló de "no toquem el que funciona" és el primer pas per què deixi de funcionar. Quan els vents bufen a favor, tot es percep en positiu, tot i que les accions de la companyia puguin resultar inversemblants!!

Fer-ho en un moment de recessió interna o d’estancament empresarial, pot resultar l’extremunció definitiva, tipus: Uff, aquests ja no saben què fer... (en aquest aspecte la immensa majoria de gurus -no tots- opinen diametralment diferent a mi. Com podeu imaginar... Me la bufa

4.- Què ha de ser primer , la definició cromàtica i formàtica (aquest vocable no existeix, però m’encanta) i després la definició estratègica de la companyia o a l’inrevés?

També aquí dissenteixo de moltes veus cultivades: La imatge corporativa gràfica i sonora (logo i jingle) ha de ser la conclusió última i finalíssima de tota la feina de definició estratègica d’una empresa, i no cal dir que en la immensa majoria de casos és fa exactament al revés. Com es pot definir i plantejar una imatge amb l’essència i filosofia de una firma abans de definir i treballar en aquesta essència i filosofia? Ai, Déu meu, quanta tonteria percebo al meu voltant...

I què passa amb les persones? Quan fer aquell canvi de look, d’estil, de imatge?

Doncs llegeix punt per punt la part superior i fes la traducció a la teva vida personal. És exactament, però exactament... igual!

Que uns i altres es posin guapos, que de lletjos... El carrer va ben servit.

Paraula de galè.

CREURE EN EL PRESENT. CONFIAR EN EL FUTUR

Estic a punt d’iniciar un nou projecte a la meva pròpia empresa dins el pla de viabilitat en el que estem immersos. La gran revolució en el meu sector és un canvi d’hàbits en el consum de mitjans per part de la població, que implica i explica en part la forta davallada dels ingressos comercials provinents de les diferents formes de venda publicitària i sponsoring que realitzem.

Es vol atacar i explorar des del punt de vista del màrqueting noves fonts de negoci que compensin, tant com es pugui, aquesta situació.

Toca això? Doncs estic preparat. Però ho està la meva organització? Està disposada a implantar solucions no testades ni realitzades a la casa fins al dia d’avui? Confiem que sí...

La relació amb el client ha patit una metamorfosi absoluta i el MKT 3.0 ataca directament aquests canvis. Per què m’entenguin, caldrà començar a definir seriosament el nostre producte amb el consumidor a partir d’una interrelació absoluta i organitzada. Parlarem de multidireccionalitat utilitzant mitjans interactius associant marca, producte i client, i utilitzant la emoció com a mitjà de connexió.
L’exposició de la nostra marca ha de passar de ser estàtica a ser permanent i dinàmica, i valer-nos de twitter, facebook, Youtube, Flickr, Instagram, etc... ja no és una oportunitat, és una obligació de supervivència primer i competitivitat després. En aquest context. només amb una comunicació externa i interna coherent i en mans d’especialistes en diversos camps, arribarem a bon port.

Mostrar i magnificar la nostra singularitat és una altra de les nostres assignatures a millorar i fer-ho a partir de les tècniques més avançades, un objectiu fonamental. Fins i tot les aplicacions de R.A. (Realitat Augmentada) han de jugar a favor i estar presents. Tot juga, avui, el seu paper...

El públic jove és i serà, el col•lectiu a seduir. Son ells els que lideren els canvis que avui ens afecten directament i posen en perill els nostres models de negoci. Accedir al target desitjat és fàcil, acabar convencent-lo més complicat ja que van servits i hiper-estimulats en camps en el que hem entrat amb una prudència alarmant. O els fem nostres, o ho faran altres, no ho dubtin. Tot menys perdre el temps en discussions i brainstormings!

Per moltes classes que imparteixi i molts estudis que llegeixi, soc incapaç de predir que succeirà en 3 o 4 anys. La convergència de mitjans és ja una realitat i el 3D irromp amb una força incontenible. Les experiències audiovisuals (continguts i publicitat) seran cada cop més riques i reals, i aquest fet ha de servir per millorar la connexió de la nostra marca amb el nostres clients, i aquests, amb els anunciants, però només ho aconseguirem si arribem a oferir els estímuls necessaris.

Els límits? Si del que es tracta és de fer branding i augmentar ingressos, els límits han de ser exclusivament els que marqui la llei i l’aplicació publicitària en mitjans públics, qui no estigui disposat a transgredir el passat aplicant fórmules noves... que deixi pas i es posi a un costat, que la cenyida no serà senzilla i la corrent és adversa.

Espero que les jerarquies a l’hora de prendre decisions es basin en el coneixement, el talent, la creativitat i la especialització. Si ho fan exercint el poder pel poder o la por, millor no iniciar el viatge, que bufen mals vents... i vol ploure.

Paraula de galè