Vagi per endavant que em considero un amant de les línies argumentals i creatives que al llarg de la història han fet servir la factoria COCA-COLA, des de diverses agències, en les seves diferents campanyes publicitàries.
Com a professional del MKT, una marca que aconsegueix canviar la fisonomia i el vestuari d'un dels personatges més universals de la terra com és Santa Claus (Pare Noel, Sant Nicolau, etc..), introduint el color vermell de la seva marca en el seu vestuari, quan originalment era verd, ho trobo una autèntica efemèride de branding i una fita històrica de difícil, per no dir impossible, superació...
La campanya que ens ocupa m'ha cridat l'atenció.
Està invaïnt la xarxa i els espais personals de la comunicació 2.0, la qual cosa és un èxit, sens dubte, però m'ha embafat des de la seva primera visió de tal manera, que la seva sobredosi de dolçor m'ha fet vomitar de fàstic.
És d'una demagògia insuportable, d'una xyonyeria (permetin-me l'expressió) lamentable, d'una cursileria patètica i d'una facilitat inadmissible.
Comprenc que la immensa majoria se'l re-copíin en els seus perfils, deixant-se portar per una instantània pell de gallina innocent i poc reflexiva, però particularment he sentit la necessitat de denunciar-ho i de demanar-los un xic d'anàlisi.
No vull marejar massa més...
Deixin-me destacar 3 frases especialment patètiques, embafadores, i en algun cas, falses!
1.- Per cada tanc que es fabrica, es fabriquen 131.000 ninots de peluix...
(Qui s'ha dedicat a comptar tal producció i quines fonts han fet servir?)
2.- Mentres un científic dissenya una nova arma de guerra, 1 milió de mamàs estan fent un pastís de xocolata...
(Uauu... que no s'oblidin del sucre glacée per sobre... No et fot!))
3.- Hi ha més vídeos divertits a Internet que males notícies en el món...
(De veritat ho creuen, els Srs, d'Atlanta? Cada segon de desnutrició de qualsevol dels milions i milions de nens que passen fam, és una mala notícia per no dir NEFASTA... i permeti’m dir-los que aquests nens, probablement no saben que és aixó de Internet!)
Paraula de galè.
M'agrada que ho vegi així, doctor (pronunciat en anglès). Però el sopar de duro que ens ven aquest espot és tan lamentable com el de la immensa majoria d'anuncis de productes, que l'únic que pretenen és convèncer als esperits més càndids que comprant el seu producte seran més feliços. Mirat des d'una perspectiva ètica, en el món de la publicitat no hi ha un pam de net. I això ho diu un enamorat de la publicitat ben feta.
ResponEliminaPer cert, no em puc estar de dir allò que vaig llegir en un tweet de @kurioso: "Los anuncios de perfumes no muestarn imágenes de lo que pasa cuando los usas, sinó de lo que te pasa cuando te los bebes"
Gràcies pel seu comentari, Sr. Einest, que de nou ens porta a la coincidència d'opinió! :)
ResponEliminaD'altra... sí que és cert que les imatges dels spots de perfums son una mica alucinògenes... (Palaus, inundats, "lolitas ventafocs...", nenes pujant per una escala de regalets, pomes suspeses en l'aire...)
Ara resulta que tothom es puja al carro de donar missatges de positivisme.
ResponEliminaA mí el que no em quadra és precisament que vingui d'una gran companyia, que segur que se la xufla tot el què prediquen al vídeo, i vendrien a sa mare per tal de pujar en vendes de litres de Coca cola.
Des del meu humil punt de vista tot això són modes: com la responsabilitat social corporativa, etc, que no dic que no estigui bé, però que de tant fer-se, s'abusa i s'usa malament i un s'embafa... :-(
Topogiggio, curiós que els 2 comentaris arribats siguin crítics (com l'entrada) quan a la xarxa només es llegeixen afalags de tot tipus. En el meu facebook sense anar més lluny, ja hi ha qui ha dit que marxava immediatament a beure's una coke, passant de mi! he he
ResponEliminaRespecte a la reiteració d'un mateix missatge, és ben cert i està estudiat, que acaba aniquilant la conscienciació positiva vers postures contràries. S'ha d'anar amb cura...
El Sr Einestzara, gran expert en RSC, no sé si coincidirà a vosté, però...
Gràcies un cop més.
Lamentable su visión de la vida.
ResponEliminaEl anuncio es genial y sólo un amargado puede ver defectos en la pureza y en la belleza que todos poseemos de una u otra forma.
Me da usted pena. Deje de vivir, probablemente encerrado en un cuartucho mal ventilado con sus escritos negativos sin salir al exterior y disfrute de la gente, del amor, de la amistad...
Me ha causado pena su análisis, y si no me publica el comentario, como puede imaginar, me trae sin cuidado!
ALVARO C.
Siento tener una visión diferente del anuncio de CocaCola, Sr.C, (¿que de eso se trata, no...?) pero francamente, considero que se extralimita en su crítica. Se expone en demasía dando por hecho que vivo encerrado en alguna catacumba, alimentándome poco del exterior, la gente y la luz solar!
ResponEliminaVivo, y vivo intensamente... tanto, que cuando encuentro bazofia en mi camino, sin prejuzgar, la sorteo y continuo andando. No soporto que la basura ralentice mi caminar!
Gracias por seguirme.
No le sigo.
ResponEliminaALVARO C.
Pues por "no seguirme", es la segunda vez que me hace un comentario a una misma entrada.
ResponEliminaGracias por "no seguirme"... pero estar ahí, fielmente.
Dear Doc, creo te he pillado! El anónimo Antonio C. es un truquillo que te has sacado de la manga, emulando al famoso vídeo "Amo a Laura" de la MTV.
ResponEliminaSe refiere a Alvaro C? Creo que va errado, pero solo en parte. No sufro bi-polaridad aún, pero desconfío de que el comentarista se llame "Alvaro C", tal vez se llame Victor o Jaime o... Vaya usted a saber! (o no...)
ResponEliminaToc, toc... Es pots passar?
ResponEliminaAgraeixo al Doctor el seu comentari.
Fa més de vint anys que treballo en el sector, com a creatiu publicitari, i encara em meravello que segueixi vigent aquella vella llei no escrita del marqueting que deia "no tractis al teu target com si fos idiota, però no t'oblidis que ho es".
No he suportat mai les empreses (i les seves agències) que per vendre els seus productes tenen la gosadia de parlar-nos d'ètica, moral o vida.
Entenc que coca-cola no pot enfocar les seves estratègies de comunicació a parlar del sabor del seu producte. Però d'aquí a aquestes demostracions de falta d'escrúpols n'hi ha un bon tros.
Es pornografia pura.
Joan Carles, després de la seva exposició... Poc o res més puc afegir!
ResponEliminaBenvingut a aquest racó de debat ipensament, i gràcies.