Una amiga d’aquest espai m’ha demanat que escrigui sobre el Network marketing o sistema de vendes mutinivell i faci públic el meu parer.
Va per tu....
Parlem d’un model de negoci amb gran implantació a USA, on una persona s’associa com a franquiciat o independent a una marca i rep una compensació econòmica pel consum de la mateixa (S’ha de realitzar una comanda inicial determinada), tant de les seves comandes com de les persones que han entrat per recomanació directa d’ella i resten lligades al la primera en forma de piràmide.
En un moment de crisi, de necessitat de ingressos i de bombardeig publicitari, el model ha aconseguit una certa quota de mercat. El gran “què” es basa en la confiança que atorga la recomanació d’un conegut o familiar per sobre dels dubtes que genera el consell publicitari fred. És la explosió i paradís del “boca a boca”.
Quin és el meu parer? VIGILEU !
Aquí les coses no són blanques o negres, i si penseu en entrar o ja esteu dins, aneu amb peus de plom i analitzeu tres variables: Ja sigui per tirar-vos enrere, ja sigui per canviar el tret si ja esteu dins.
1er. Les persones no son catàlegs amb cames. Et diran que cada individu es converteix en un venedor en potència, potser sí, però les persones no son prospectes o tríptics, i si les tractes com a tals, les acabaràs cremant i perdent.
2on. Es necessita habilitat comercial i encara que et venguin que no cal cap coneixement, que tothom ho pot fer, que no calen habilitats ni cap mena de formació... això és mentida. En cal i de forma professionalitzada. Com en tot negoci en aquest mon, d’altra banda.
3er. Tingueu una cosa ben clara: Els que en el seu origen, han muntat el tinglado, ho han fet pensant en el negoci de la companyia, no en tu. Et diran que és un sistema basat en la teva satisfacció ja que si no, no hi hauria negoci per a ningú i la companyia ja hauria desaparegut. Una altra inexactitud que em permeto en qualificar de malintencionada... 9 de cada 10 captats, abandonarà la piràmide abans d’un any, i durant aquell període hauran engrandit les cúpules de la companyia per poc actius que hagin estat, a partir de les seves comandes mínimes inicials (que mai son mínimes, ja m’enteneu).
En resum, terreny perillós i amb altes dosis de cinisme per part de la matriu.
Si entreu o ja esteu dins, busqueu “aliats” dins un target molt determinat i amb perfil comercial i molt objectivament relacionat amb els productes que oferireu. Si és així, tot i el risc, pot funcionar i gaunyar alguns diners. O molts...
Si en canvi, perseguiu a tort i dret familiars, amics, coneguts i saludats, que en realitat no estan a la recerca de cap oportunitat de negoci ni de cap xollo, acabaràs convertin-te en un pelma amb la teva persecució per construir "piràmide" o, si no funciona la història (9 de cada 10 abandonen, recordeu) et quedaràs sense familiars, amics, coneguts i saludats.
Francament, si la crisi ja és penosa... Només manca quedar-se sol i amagat (o perseguit pels teus captius, que encara és pijor...)
Paraula de galè