8 DE MARÇ. EREN PRECIOSES

Eren treballadores, eren precioses, eren dones...
Van deixar la vida tal dia com avui, un 8 de març, i extingint el batec dels seus cors entre les flames van dignificar-nos també a nosaltres, els homes.
Avui, no és només un dia de reivindicació feminista, avui hauria de ser un clam humà, i ho hauria de ser per dos motius:
PER JUSTíCIA: La dona, històricament menyspreada, no ha assolit ni de lluny l'equiparació de drets que li pertoquen, i és bo, saludable i just que ens aturem, tots, no només elles, a fer quelcom que resulta poc freqüent: Reflexionar.
Fem que la reflexió es transformi en  resposta massiva i sorollosa, i aconseguim que aniquili una realitat tan incòmoda com certa: L’horror del masclisme
PER RESPECTE: Avui es commemora l’assassinat, el 8 de març de 1.908, de 129 treballadores, cosidores industrials, cremades vives al seu taller a Nova York arran de les primeres vagues laborals femenines reclamant un tracte simplement més humà.
No oblidem, no seria bo fer-ho, però obrim de bat a bat les finestres d’aquest 8 de març per anar buidant de ignomínia el passat i omplir de dignitat el futur.
Ahir llegia un tweet tant reaccionari com desgraciat d’una pobra dona que resava: “Huelga? Ninguna feminista peluda tiene que decirme cómo pensar, qué hacer, ni cómo vivir”
I jo li respondria que pot ”pensar, hacer y vivir como quiera”, però que no oblidi que pot fer-ho gràcies a altres dones molt més compromeses i engatjades que ella; dones que ahir van posar la seva lluita i la seva vida al servei de la seva desagraïda llibertat.
Eren treballadores, eren precioses, eren dones...
Feliç dia noies, però sobretot... Feliç futur.
Lluis Carrasco

ESPANYA OBRE ELS ULLS?

Sentia el 3/24 aquest matí de fons mentre li feia l’esmorzar al meu petit.
De sobte, sento que connecten amb una roda de premsa extraordinària de Rajoy, Sanchez i Rivera des de la Moncloa.
Espanya mostra la seva grandesa: Rajoy, amb posat solemne, ofereix per a Catalunya un projecte il•lusionant i integrador que reconegui el nostre paper fonamental a Espanya i l’inici d’un respecte inequívoc per les diferències culturals i nacionals del poble català.
Anuncia l’ aturada definitiva de les persecucions judicials per motius polítics, l’ amnistia imminent i la garantia de retorn als exiliats per iniciar converses sense condicions amb el legítim President de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l'esperança de construir junts un futur millor.
Sanchez, per la seva banda, ha presentat la iniciativa de que onegi durant quinze dies, en solitari a totes les Institucions i edificis públics de l’estat, la senyera, en una mostra de concòrdia i respecte pel poble català, a l’hora de reprendre el diàleg trencat.
Rivera s’ha despenjat, i amb una referència narrativa a Martí i Pol, ha anunciat que com a català, és sensible al dret universal de tot Poble a decidir el seu futur, i no desitjant la separació, ha apostat per una confederació plurinacional d’Espanya, acceptant però un referèndum pactat on Catalunya decideixi el seu destí abans de 20 mesos.
De repent... Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing!
El despertador...
I comprovo sentint en Basté que el projecte d’estima i respecte per a Catalunya segueix sent el que era: Insultar-nos, hostiar-nos, perseguir-nos, tancar-nos i saquejar-nos.
Governs efectius? Parlaments de cap cot? Seguim somiant o obrim els ulls i ens aixequem del llit d’una puta vegada?
Lluis Carrasco

CARTA A UN CONSELLER EMPRESONAT

(Carta enviada avui per correu a tots i cadascun dels meus representants empresonats pel feixisme)

Amic(ga)..........

T’estimo, i estaré a l’alçada.
Vull que sàpigues que sento per tu una admiració que vessa absolutament del simple respecte, reconeixement o afecte.
Vull que sàpigues que, com tots els catalans ètics, deixaré la meva pell per tu i la teva llibertat.
Vull que sàpigues que aquí fora hi ha munió i complicitat per no defallir en la lluita fins que surtis d’un captiveri tan injust com vergonyós. Aquí fora tenim clar que només recordant dia a dia, cada dia, el colpidor atac que estàs patint en el teu cos, aconseguirem que abandonis uns murs indignes per persones de la teva grandesa. Aquí fora ens agrada cridar que no esteu sols, però sabem que mentim...
Estàs sol, perquè físicament ho estàs, però no ho oblido.
He plorat i he plorat molt, però sé que menys que tu.
He patit i he patit molt, però sé que menys que tu.
He cridat i he cridat molt, però sé que menys que tu.
I vull que sàpigues que ni ahir, ni avui, ni sobretot demà (estigues tranquil), oblidaré que el teu captiveri és fruit no només del teu compromís, sinó sobretot de les meves il•lusions personals i el nostre anhel com a poble.
Aniré a tot arreu, cridaré a tot arreu i lluitaré sense defallir amb un sol objectiu: Que sentis aviat la força de la tramuntana a la teva pell i poder-te tornar tot el que estàs pagant injustament per mi.
Com agrair-te tanta generositat?
El teu captiveri avui, demà... Serà la meva llibertat!

Lluis Carrasco

GUARDIOLA COU FINS SUPURAR

Pep Guardiola cou, i cou molt.

Guardiola provoca un èczema en els collons ibèrics quan el titllen de "paleto" i "aldeano", i comproven després, que el seu discurs s'ha reproduït en 279 mitjans de 81 països del món ... Això cou.
Guardiola provoca una dermatitis en les aixelles hispanes quan exaspera a un país que ha lliurat el seu destí a un partit amb 900 imputats, i en canvi no pot suportar 400 paraules en forma d'un discurs que els deixa "amputats" ... Això cou.
Guardiola provoca una urticària a l'engonal nacional, no tant pel que denúncia, sinó per denunciar, i ni tan sols pel que pensa, sinó per pensar ... Això cou.
Guardiola provoca un esquinç a l'anus espanyol quan, atònits, els reaccionaris comproven, després col·lapsar el traductor de Google, que el de Santpedor no va llegir tres proclames revolucionàries, sinó una sola oda a la llibertat en diversos idiomes ... Això cou.
Guardiola és avui el papil·loma públic número u del regne, i ho és per ser elegant i rellevant ... Ho és per ser referent i diferent ... Però sobretot ho és, per ser català i només català ... I això no és que cogui, és que directament comença a resultar una bojeria d'una picor insuportable.
L'estiu arriba calentet, i amb la calor la intransigència supura, així que a esperar que arribi el primer d'octubre, encara que ben pensat, igual l'arribada de la tardor acaba per aniquilar-ne a algun.
En tot cas, si pica: cremeta senyors, molta cremeta ...

Lluis Carrasco

UN AUTOBÚS QUE ASSASSINA

I assassina la moral, la convivència i fins i tot la pau: És l’autobús de la vergonya... (de l’associació reaccionària i ultracatòlica “Hazte oír”)
Al marge de com pensi cadascú (son temes de respectable sensibilitat personal) hem de denunciar i impedir una campanya itinerant que té com a sol objectiu la divisió i l’odi.
Els que promouen aquestes barbaritats son malignes. No només viuen en l’obsessió contínua d’anul·lar la llibertat de les persones, sinó que en aquesta ocasió apunten cruelment contra els infants per ser els més vulnerables, els menys formats i els que més poden patir un cos que, a vegades, pot resultar-los incomprensible.
Miserables.
Potser si els seus responsables no fossin un reprimits i fessin servir la polla i els collons amb un mínim de destresa, no es dedicarien a tocar-nos-els a la resta!
On son els fiscals d'ofici? Massa ocupats perseguint independentistes?
Els membres de “Hazte oír” veuen impossible que un infant neixi en un cos equivocat, i en canvi defensen la resurrecció i que després de la mort ens esperen al cel bells àngels tocant l’arpa?
No admeten realitats sexuals diferents en l’ésser humà i sí en canvi que la mare de Déu, nostre senyor, va quedar embarassada a partir de l’aleteig d’un colom celestial?
Quin sentit té atemorir un nen amb allò que anirà descobrint per sí sol? Cap sentit... Cap explicació... És simple aversió i perversió.
Plantem-nos! Expliquem i promoguem amb fermesa entre els nostres petits que no es deixin atemorir per creences decrèpites del passat, convidant-los a ser, no el que digui lo que els hi penja entre les seves cames, sino el que digui i aparegui en els seus somnis!
Lluis Carrasco

PERVERSIÓ INDA-CENT

No, Inda. 

No, fastigós.

No tot s’hi val...

Ets fastigós quan afirmes que a Catalunya es viu amb més violència que en els pitjors anys d’ETA al País Basc i que en realitat, allà, tampoc van matar tants jutges... 

Ets fastigós quan insultes amb indecència el més vil vòmit contra el dolor dels milers de familiars vius que van deixar les 829 execucions terroristes patides al nord d’Espanya.

Ets fastigós quan no esmentes que allà disparaven i aquí simplement escridassem de tant en tant a provocadores jutgesses que només cerquen un penós minut de glòria en terra aliena (Ara no em surt el nom però ja sabeu a qui em refereixo: A la de l’altre dia, la dona de caminar mascloïde barreja entre la Rosa Oriol de Tous i el Louis de Funes).

Ets fastigós de ser dins l’honrós món del periodisme, lo que el teu defensa Pepe és dins el preciós món del futbol: Destrucció, mentida i misèria.

Tu, Inda, sí ets un terrorista.

Un terrorista, qui sap si contractat per les famoses clavegueres de l’estat, per vendre a la gent poc llegida, i menys viatjada, que aquí vivim sota la mordassa de la por i la injustícia, la mateixa injustícia que suposa que et fiquis pel nas o per l’anus, que vés a saber, pensions que ni son teves...

S’acaba el temps de que els catalans visquem defensant-nos dels vostres enganys i angoixats per no poder cotitzar al mateix ritme del que arribeu a robar.

S’acaba el vostre temps, Inda.

S’acaba el teu temps.

S’acaba...

Lluis Carrasco

DELINQÜENTS? TU EL PRIMER

Espanya perdrà.
Tot i ser culpables de somiar amb la llibertat, els catalans no hi cabem en el furgó policial que ens vol dur davant un tribunal on manquen cadires, moltes cadires... i alguns trons!
Falten 2.305.290 cadires pels que vam anar a votar i 10 trons, perquè només en trons poden seure com mereixen els veritables acusats per la justícia espanyola: la IL.LUSIÓ, l’ORDRE, l’AMOR, la RAÓ, la CONSCIÈNCIA, el RESPECTE, la TOLERÀNCIA, l’ESTIMACIÓ, la ÈTICA i la INTEGRITAT de tot un poble.
Espanya perdrà, i ho farà perquè si Mas, Ortega i Rigau guanyen aquest vodevil, tots guanyarem, i si perden, no només encara guanyarem més, sinó que un imperialisme impropi del segle XXI quedarà humiliat als ulls del món per la seva pròpia arrogància en forma de sentència!
Espanya perdrà perquè no ha estat capaç de jutjar ni condemnar en 40 anys ni un sol crim del franquisme i jutja en canvi de forma histèrica i paranoica la pròpia democràcia...
Espanya perdrà, tots ho sabem. Ells també...
Ens volen vendre que ens varen fer espanyols després d'una pacífica guerra i pretenem deixar de ser-ho mitjançant una violenta consulta ciutadana, i no...
Els catalans som un poble pacífic i estrany que ha aprés a conjugar quatre temps: Passat, present, futur i perdut...
I el darrer no el volem declinar mai més. Ara sabem que qui no lluita per guanyar no pot perdre, i els catalans no aspirem a guanyar, simplement aspirem a volar.
I volarem...
I hem aprés que l'ascensor a la llibertat no existeix, així que hem decidit pujar per l'escala, pencar se'ns dona bé, i ho farem sense defallir, pas a pas, esglaó a esglaó...
Espanya ja ha perdut.
Lluis Carrasco

COM MÉS PRECINTE, MÉS A DINTRE!

Ai Mariano...
Dels creadors de “Les hemos destrozado el sistema sanitario” arriba ara “Les hemos precintado el sistema educativo”...
Ets un geni.
No se m’acut res millor per aconseguir que els indecisos participin en el referèndum, que precintar les urnes i prohibir la seva participació... Aniran en massa!
Ets un crack.
La teva estratègia és clara: Precintem tots els col·legis electorals, avortem que els catalans s’expressin lliurement i d’aquesta manera segur que l’endemà es llevaran amb unes ganes boges de no marxar, ser espanyols, cantar el “Como una ola” de la Jurado i fins i tot fer-se socis de la peña "Manolo el del bombo".
Ets el rei.
Molt precinte no? 2.705 col·legis a 12.5 mtrs de façana per localització, 33.805 mtrs de cinta. Clar que contra un poble que en el seu himne sega cadenes, això de tallar una cinta adhesiva... “como que no impresiona demasiado!”
El putu amo.
I és que dic jo que la imatge internacional de milers de ciutadans pacífics fent cua i demanant votar davant de col·legis electorals precintats i marcialment custodiats per policies i militars en plena Europa del segle XXI, bonica, bonica... No sé jo si quedarà la foto!
Però tu a lo teu, oi? Que en el “Nordeste patrio” cada cop veiem més clar que esteu perdent els nervis, i ni encomanant-vos a la Mare de Déu del precinte, us en sortireu.
Un consell? Tingues el culet ben tapadet, que els catalans, com resa la dita:
Com més precinte... Més a dintre!!!!
Lluis Carrasco

ARRIMADAS I ALBIOL: FORA DE CLASSE!

Arrimadas i Albiol, Albiol i Arrimadas...
Ai, néts del franquisme... Sabeu que quan el més fastigós tacticisme polític es converteix en mentida i falsedat dispareu contra el vostre poble, és a dir contra vosaltres mateixos?
Ai, néts del terror... Quan dieu: “Existeix un adoctrinament a l’escola catalana a favor de la independència cercant l’odi a tot el que sigui espanyol...” Mesureu la gravetat del que surt de les vostres goles?
Ai, néts del fascisme... Penseu, com en el cas de la Inés Arrimadas, que un català seria acceptat a “Ciudadanos” com a candidat a la presidència de la “Junta de Andalucía”? I no només això, sinó que aquest català pogués ser segona força al Parlament andalús?
Ai, néts de la revenja... Sabeu que a Catalunya hi ha 1.020.000 alumnes matriculats (278.000 emigrants) i només 32 han demanat no ser escolaritzats sota aquest “adoctrinament” tan pervers? (cap d’ells emigrant)
Ai, néts de l’engany... Sou conscients de que insulteu tota una professió de milers de mestres i professors enamorats del seu ofici que deixen la pell dia sí, dia també, perquè els vostres infants siguin capaços no només d'aprendre, sinó també de pensar i discernir en llibertat?
Ai, néts de la incultura... El model a seguir és l’espanyol, el sistema educatiu que té actualment el rècord absolut d’abandonament escolar a Europa en la seva etapa inicial: 19’97%?
Arrimadas i Albiol, Albiol i Arrimadas... La ignorància és atrevida però la vostra indecència ho és molt més...
Ens feu un favor? Calleu una mica i feu silenci: Estem estudiant... (com desempallegar-nos de persones com vosaltres)
Lluis Carrasco

FACHIN, IMMUNE A L'ICTUS

Un país amb 7M d’habitants que és capaç de recollir en unes hores 8M d’euros per investigació mèdica no ha de tenir por de res, absolutament de res, i tot el que es proposi ho té a les seves mans ja que ha esdevingut el referent internacional de la complicitat nacional.
Cap col·lectivitat, cap societat, cap país en cap dels cinc continents ha aconseguit ni acostar-se a tals índexs d’altruisme, solidaritat i orgull de pertinença a partir d’un programa de TV.
Comparar és perillós però també és inevitable, i hi ha països molt propers que amb 48M d’habitants recullen 2M d’euros amb les mateixes regles de joc, i mentre els ciutadans catalans aporten una mitjana de 1.15€ per persona, els veïns no arriben als 0.04 cèntims.
Es per sentir-nos orgullosos? És clar! Però tots ens hi sentim? No. Els nostres pallassos, no.
Albano Dante-Fachín, un argentí que amb 16 anys va ser acollit amb la resta de la seva família en aquesta terra buscant una vida millor i avui és diputat del nostre Parlament per Podemos, s’ha cagat en LA MARATÓ de TV3 i se n’avergonyeix convidant a no col·laborar ni amb aquesta a ni amb cap altra iniciativa com EL GRAN RECAPTE DEL BANC DELS ALIMENTS per tenir patrocinadors com La Caixa que segons ell enganyen, i adduint que ens prenen el pèl en un rentat de cara que hauria d’estar garantit pel “sistema”...
Fachín, aquest impresentable que vomita populisme barat, ve a donar-nos lliçons de país?
Sento fàstic: Ves per on, la parella de Fachín també està ben amorrada a la mamella del sistema que tant critica ja que, com ell (fixa’t tu!), també és diputada per Podemos al nostre Parlament sent, per a més vergonya, infermera activista en la sanitat pública!
Deixem-ho. Jo sí em sento orgullós de la resposta del meu poble, i molt, i celebro que els molts malalts i familiars que pateixen malalties cerebrals estiguin avui d' enhorabona.
Desgraciat... Malauradament i en aquesta ocasió no podrem fer res per tu com quan et vam acollir, els tractaments en les malalties cerebrals tenen una premissa bàsica: Tenir cervell...
Lluís Carrasco

L'EXORCISME DE SORAYA

Amics, continua la partida.
Sor Aya arriba disfressada de “Doña Inés” i instal·la un trist despatx en una delegació de govern que ni sap on és, i es pensa que entabanarà part de la ciutadania com va fer en unes eleccions la nostra bonica cap de l’oposició.
Sor Aya, lluny de ser sacra o santa és una gran comedianta, però és llesta, i porta amb ella la clara estratègia de crear un estat d’opinió favorable i diví vestideta de religiosa i repartint molletes de pa que demonitzin la infidel creuada catalana cap a la llibertat.
La jugada és bona, però hi ha un problema: Els catalans no som imbècils, i m’atreviria a dir que els europeus amb interessos econòmics a Catalunya, menys.
Sor Aya no ve a destruir, ha vist que aquesta tàctica falla ja que els dubtosos que se senten agredits s’estan sumant al procés, i veient això, ha decidit construir, però construir fracàs, el fracàs d’un diàleg que mai exercirà.
Sor Aya no ve amb triomfalismes, vol donar la imatge que arriba amb humilitat negociadora, quan en realitat, després de res oferir, mostrarà tot el victimisme de qui tot ho ha provat i res ha aconseguit.
Sor aya no ve amb la bíblia entre els dits pregant salvar la pàtria sent atesa pel President deslleial , ho fa citant a dit a totes les forces unionistes amb les que res hi ha per debatre.
I jo em pregunto: “Sor Aya, reina de les altures, si per convèncer els independentistes et reuneixes amb els unionistes, quan vulguis convèncer a l’esquerra alternativa i antisistema, citaràs al Ku-Klux-Klan?
Prou de mentides! Ni vestida de beata, ni caracteritzada de Peppa-Pig caurem en la trampa.
Sor Aya, ho sabem: Només tens despatx a Barcelona amb el propòsit de carregar el mòbil, un mòbil que potser et serveix per llegir com aquest article et despulla, i no precisament dels teus hàbits celestials, que sent com sóc, cast i pur, deixo aquesta noble empresa al gloriós creador!
Lluís Carrasco

OBRIM D'UNA PUTA VEGADA!

Ahir es va presentar la nova campanya demanant l'obertura urgent de portes a refugiats d'extrema necessitat.
Des d'un punt de vista creatiu, cap novetat. Cap ni una. Van desfilant personatges més o menys populars amb un mateix missatge: "Vull que vinguin", amb el punt afegit de incloure algun pobre afectat clamant poder fer-ho.
La novetat? Sense explicitar-ho de forma contundent, té un sól destinatari: Els dirigents polítics, ja que només ells amb la seva acció i reacció poden aconseguir els canvis necessaris en polítiques migratòries que ho facin possible.
I un servidor, humilment des d'aquest espai, es vol afegir en aquesta campanya, i ho vol fer com poques vegades el veureu: Enfadat.
Vull que vinguin!
I que ho facin perquè aquesta terra és tan nostra com d’ells...
I que ho facin perquè els meus besavis un dia van poder trepitjar la meva pàtria actual, una pàtria que ells tenen dret a aprendre a estimar com jo ho vaig fer...
I que ho facin perquè m’avergonyeixo de viure en la opulència quan ells no tenen ni aigua potable pels biberons dels seus nadons...
I que ho facin perquè sento fàstic d’haver-me acostumat al seu dolor com si formés part inevitable de la vida, quan no és així...
I que ho facin perquè hem de compensar amb humanitat la indecència dels que, manant, ens roben amb una ma mentre neguen un sostre als necessitats a casa nostra, amb l’altra...
I que ho facin perquè fins i tot la lluita per la llibertat, resta en segon terme si existeix el plor d’un sol infant abandonat en el fangar d’una nació estrangera, sense haver sentit mai una carícia a la seva pell...
I que ho facin perquè a Catalunya no és que ho volem, és que ho exigim! I no vull que un cop més el feixisme silenciï la grandesa del crit unànime de la meva terra.
I que ho facin perquè començarem a ser lliures quan comencem a ser dignes...
Diguin el que diguin, facin el que facin...
Que vinguin!

Lluis Carrasco

LES LLÀGRIMES DE LA PANTOJA

No és dia de fer broma.
Es va fer un dels minuts de silenci més indignes realitzats en un Parlament.
Quina poca vergonya...
Els mateixos diputats del PP que fa dos dies s’omplien la boca negant el pa i l’aigua a l’estrafolària senadora, avui, sabent que ja no podrà obrir la seva, se l’omplen d’elogis, afalacs i moixaines orals.
Quina poca vergonya...
Els mateixos que li havien retirat la salutació per haver estat descoberta de les trampes que tots feien, avui ploren davant la seva sort més afectats que la Pantoja davant la tomba del torero.
Quina poca vergonya...
Els mateixos que avui insulten als “podemites” per no compartir un minut vergonyant, fa dos dies callaven com rates davant el cos calent d’una pobra vella que moria per no poder pagar una llum que ells van negar.
Quina poca vergonya...
Quin condol veritable pot esperar d’un poble que ha patit la faraònica Copa América de vela, el sospitós circuit urbà de F1, els vestits de Francisco Camps, el cas Noos, el cas Imelsa, el cas Gurtel, les escandaloses donacions espontànies al PP valencià, el cas Emarsa que va acabar amb la seva carrera, o dels pares dels milers de nens que avui sortiran de barracons per finançar la indecència dels seus actes o familiars de les víctimes del metro...
Quina poca vergonya...
I es que amb la vida que va portar de turbulents excessos, l’únic homenatge que se li pot retre, és que el bar del Congrés atorgui a un combinat exageradament carregat, el seu nom.
Camarero... Un “Santa Rita”! Oído, barra!
I és que vist tot el que hem vist... Només hi queb una reflexió: Espanya està esdevenint una gegantina barra de bar, i entre uns i altres... “Quina barra!”
Lluis Carrasco

ESPANYA POT SER CELESTIAL

Una Espanya celestial s’acosta.
Ho saben: El govern català farà sí o sí el referèndum, i el vol fer a més, pactat i vinculant.
Al·leluia... El PP, per evitar la desobediència en massa de tot el país, el pactarà, però abans alterarà i prepararà minuciosament la gespa del terreny de joc com feia Mourinho, per assegurar-se un joc lent, poc nét, menys fluït i farcit d’autèntiques trampes tàctiques.
Les coses estan com estan. La societat sembla dividida en parts molt igualades respecte al fet d’esdevenir un país lliure o seguir sota l’aixopluc espanyol.
Els dubtosos seran clau, i Espanya sap que pot explotar a favor uns “comuns” que prefereixen mantenir el seu “Status quo” utilitzant  la misèria de la gent tot i saber que la independència resoldria part d'aquesta misèria, i uns independentistes pragmàtics, no ideològics, pels que la pela és la pela i lo demés els hi és ben igual...
Al·leluia... Si fan una oferta que sigui ben rebuda per "comuns" i pragmàtics que aniquili la unió de l’independentisme, Catalunya seguirà enganxada, sinó Catalunya marxarà...
No ho dubteu! Oferiran un finançament a la basca que ens diferenciï de la resta de l’estat, el reconeixement des de Espanya de la Catalunya Nació tantes vegades implorada, la continuïtat de la immersió educativa actual i la gestió cultural del país... Diví, oi?
I la pregunta serà: Independència o nou model català? Quin dilema per a molts!
Guanyaria Espanya, però la clau no és aquesta. La clau és saber si el PP serà capaç de fer el pas de la generositat per guanyar o si, posseïts per Satanàs, la ira i el menyspreu vers lo català, seran incapaços d’obrir-se a donar, tot i el risc de perdre-ho tot.
(Si complirien o no els termes de l’acord, ja seria tema d’un altre article...)
Em permeteu una reflexió? Tots els esclaus obedients van morir esclaus. Els desobedients van morir igual, fins i tot abans, però van morir lliures, i en tot cas la història els hi atribueix als segons i no als primers, la somniada llibertat del seu poble.
Lluís Carrasco

EL POBLE ESTÀ FART. COMENCEM?

Diumenge ho vaig veure clar. Espanya ens està enredant conscient i estratègicament a la mateixa pantalla i, o superem aquesta pantalla, o ens absorbirà l’energia.
A la concentració de Montjuic, pancartes tipus “NO ESTEU SOLS”, en realitat, mostren que estem tocats de mort si no comencem a conjugar el nostre destí en primera persona del singular.
Som nosaltres, tots i cadascun del nosaltres, els que no estem sols i fem una pinya invencible. 
“Ells”, els nostres representants, tot i mantenir-se absolutament fidels al país son la part feble, i la maquinària de l’estat els aniquilarà un a un sense pietat, per aquest motiu cal assumir de manera compromesa i personal el comandament del nostre futur.
També vaig percebre llum. La gent està farta però ni molt menys cansada. Farta d’un país que ni li interessen les preguntes ni oferirà respostes.
Farts que sigui més ràpid viatjar de Madrid a Sevilla (530 kms) que de Barcelona a Vic (71 kms)
Farts d’un país que protegeix qui llença merda als rius i condemna qui posa plaques fotovoltaiques al sostre de la seva llar.
Farts de que el talent científic, esportiu, artístic o social malvisqui sense ajudes, mentre que el fet de follar amb un torero i escampar el seu semen per les televisions, creï riques i famoses.
Farts d’una gent limitada que no entén que la nostra festa nacional commemora una data trista, no la celebra.
Farts d’una societat on les pizzes arriben abans que les ambulàncies i els parenostres més lluny que els crits de llibertat.
Superem d’una vegada aquesta pantalla o serà massa tard. “Ells” ja som “Nosaltres”, i nosaltres ja no som catalans que es manifesten...
Nosaltres som Catalunya.
Lluís Carrasco

TRUMP: QUI PAGA MANA

Alguns amics m’han preguntat si hi hauria article de la gran notícia...

I, pobre de mi, no veig notícia.

Trump és un impresentable, però amb Hillary, Cruz, Bush, Huckabee, O’Manley... Veieu diferències reals?

La casa blanca ja va tenir un pistoler que com a gran fita per arribar a ser l’home més poderós del planeta, havia intervingut “fent bulto” en alguna escena de westerns de segona categoria, i què va passar? Res

Quanta hipocresia!

En el nostre món ningú mira la tele, aquí tothom llegeix...

Ningú va de putes, però es lluita per veure qui obre el prostíbul més gran d’Europa...

Ningú ha vist mai OT, tots som experts en art i teatre...

Ningú vota Donald Trump, i...  No cal que digui res, oi?

I ara què? Passem d’un president negre que no era molt negre a un de blanc que no és molt blanc (més aviat ataronjat), que omplirà portades i portades sobre la seva immoral existència però que en canvi pintarà ben poca cosa ja que les decisions tan internes com internacionals son en mans d’estaments i influenciadors fàctics molt allunyats de la sala oval.

(Només cal veure què ha pogut fer Obama amb els conflictes racials o la política bèl·lica mundial, que eren les seves prioritats... Res)

Si no teniu diners en borsa (que la cosa canvia) somrieu home, que quan pensaven que el nostre nou govern "fascistoïde" era una vergonya que havíem d’amagar, arriben els ianquis i deixen lo nostre en una anècdota!

Què arriba ja mateix la III guerra mundial? Tenim la Cospedal a Defensa! I en tot cas, feu-me cas: Avui res és massa diferent d’ahir, i Hillary podria haver estat una esposa ideal pel magnat novaiorquès excepte per un detall: A Donald li agraden 30 anys més joves.

Serà la nova doctrina Trump: Qui paga mana. 

O potser ja era així?

@lluiscarrasco

QUE NOMÉS ELS PETONS ENS TAPIN LA BOCA

Quan la mentida fa riure i la realitat... Plorar:

Albert Rivera: “Les multinacionals fugen de les zones políticament inestables. Catalunya comença a ser mal vista”.

-   El monstre americà “Amazon” escull El Prat del Llobregat per obrir el més gran centre de logística del sud d’Europa.

José Manuel Soria: ”El crecimiento de la actividad empresarial en Catalunya está en serio peligro por la deriva independentista”.

-   A Catalunya es creen el 2.015, 18.667 noves empreses i creix un 19’3% respecte l’any anterior. Madrid pateix un descens del 3’2%

Inés Arrimadas: “El procés posa en perill el paper impulsor i tecnològic que Catalunya ha tingut en el passat”

-   El grup japonès NTT Com. de solucions TIC, aposta per Barcelona per instal·lar-se i donar servei des de la capital catalana a tota Europa.

Soraya Saénz de Santamaría: “ Los turistas quieren tranquilidad. Los cansinos debates sobre identidad local solo ocasionan rechazo”.

-   Catalunya amb més 17 milions de turistes, es situa al capdavant del turisme estatal, seguit de Balears, Canàries, Andalusia i Madrid, per aquest ordre.

La realitat? L’indecent Tribunal Constitucional espanyol està a punt d’aprovar la inhabilitació “a dit” de ciutadans escollits pel poble, sense judici, jutge o jurat... 

Enhorabona Espanya! Benvinguda al Club selecte de països on es pot aniquilar un polític electe de forma dictatorial. Visca! Ja som com Cuba, Xina, Síria, Iemen, Angola o el Congo...

Entre tanta merda i tant de llot, només hi ha una esperança, un bocí de vida: Ser nosaltres. 

Compartim-ho, escampem-ho, cridem-ho. S’ha acabat viure atemorit i callar amb el cap cot...

Què collons... Som catalans! Que només els petons ens tapin la boca.

Lluís Carrasco

ARRIMADAS, SIN VERGÜENZA

“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”

Inés Arrimadas, aquesta senyora d’un aspecte empolainat més habitual de la cua del Luz de Gas que del nostre insigne Parlament, s’ha tret la careta i ha decidit actuar sense vergonya.

Que l’audiència de televisió a Espanya, de per sí ja justeta i poc cultivada en la pluralitat, senti la cap de l’oposició catalana amb tals bestieses a la boca, és d’una perversió esfereidora.

“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”

No Inés, no tot s’hi val. “Allí”, que és casa teva, viu un debat pacífic tan encès com apassionant, tan dividit com captivador, i fora de les discussions de sobretaula a favor o en contra de la independència amb algun xarrup de “limoncello” pel mig, no hi ha massa més a explicar (més enllà d’algun imbècil que pugui avantposar, entre amics, la intransigència o fins i tot la violència a les idees i el respecte)

“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”

I jo et pregunto: “Qué ocurre allí, Inés???” No ho saps? Jo t’ho explico:

“Ocurre” que tenim imputat un President per haver escoltat als seus ciutadans, i tu n’ets un...

“Ocurre” que paguem un 465% més en autopistes i per tant en transport que “allà”...

“Ocurre” que a la nostra xarxa de rodalies arriba la ferralla espanyola i acumulem més de 325 incidències en el que portem d’any...

“Ocurre” que si busques a GOOGLE “leyes catalanas de beneficio social tumbadas por TC”, corres el risc de fondre el teu router i fins i tot el servidor de Movistar de tot el País...

“Ocurre” que Catalunya va acollir 850.000 famílies de la teva terra, escopides per la pobresa ferotge del franquisme que tant us costa condemnar, i que avui son felices i han llaurat un futur i els considerem d’aquí...

“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”

Mira Inés, jo no sé “lo que ocurre allí...” però sé el que volem que “ocurra”, i és que infàmies com les teves no tinguin cabuda en un país basat en el respecte i la llibertat.

@lluiscarrasco

FEM LES MALETES... JA ESTAN AQUÍ!

No ens enganyem, avui el “Marxem ja” pren sentit inclús en no independentistes convençuts.

És tal, d’una banda, l’ambivalència esquizofrènica del PSC desorientant tothom d’aquí i d’allà, i d’altra la del socialisme espanyol conduit des del sud i fotent cops de volant direcció a l’abisme, que la bogeria política està més que ben servida.

Mentre Iceta aconsegueix no complaure ningú, ni aquí ni allà en un exercici constant de no mullar-se en qüestions nacionals, el PSOE no es queda curt, i, per un tacticisme polític més que discutible ha decidit parar el llit a la dreta més conservadora amb llençols de seda i matalàs no sé si viscoelàstic, però sí viscós, molt viscós, i amb les cames obertes...

El nostre PSC sorprèn! És capaç de DESOBEIR, exercir el DRET A DECIDIR, ser fidel a una CONSCIÈNCIA NACIONAL i INDEPENDITZAR-SE del PSOE en clau interna, però ho demonitza en clau social, col·lectiva i nacional? Ai, Miquel, Miquel...

I en contraposició en canvi, fa el que ha de fer quan analitzem la situació d’aquesta setmana: Que el PSOE vulgui trencar les relacions amb el PSC perque el socialistes catalans volen votar NO a Rajoy, és de “punxar-se i no treure gota”!

Per deformació professional, avui és tristament protagonista i em ve a la ment un dels eslògans més brillants del màrqueting polític contemporani que van emprar el socialistes per convidar als ciutadans a anar a votar per que no tornés el PP. “Si tu no hi vas, ells tornen...”

Vist com estan anant les coses, el comitè colpista, vull dir... socialista, potser hauria de variar-lo i publicar: “Tant si vas com si no hi vas, nosaltres te’ls portem!”

“Marxem ja”?

@lluiscarrasco

OBEDIÈNCIA SÍ, PERÒ A QUI?

Querelles, querelles, querelles... Sempre he defensat el respecte a Espanya i als espanyols ja que sempre he pensat que la tolerància amb una realitat social o política diferent no és patrimoni de les banderes sinó de la cultura i el grau de formació de cada ciutadà: Mentre la gent culta sòl mantenir curiositat i respecte inclús per allò que pot no compartir o entendre, els babaus es limiten a menysprear ja que en realitat odien el que no coneixen i s’odien a ells mateixos per llurs penoses limitacions.

Querella contra Mas, contra Rigau, contra Ortega, contra Vidal... Qui seran els pròxims? Els consellers? Jo mateix? Els meus fills?

País de cecs...

Avui toca la Forcadell. No us adoneu que ja podeu sentenciar, no una, sinó mil presidentes del Parlament de Catalunya, que darrera esperarà el 1.001 per posar-se al servei del seu poble?

No veieu que som país de castellers i podeu inhabilitar, suspendre i bombardejar si s’escau els nostres representants o les nostres institucions, que darrera aixecarem una torra més alta?

Penseu realment que podeu impedir l’esperança? Potser vetar la confiança? Condemnar l’optimisme? Inhabilitareu l’orgull?

Restringireu el nostre amor, la nostra passió? Processareu l’entusiasme?

Esteu acabats. Vosaltres sí esteu condemnats... No us condemno jo, qui sóc jo per fer-ho...

Ni tant sols el meu país! Us condemnarà la vostra supèrbia, arrogància, petulància...

Us sentenciarà la vostra incapacitat de dialogar i la vostra vanitat...

Per molt que ataqueu, la nostra resposta sempre serà un somriure. No tenim altra munició.

Lluiteu sols. Tot just comença la partida i ja heu perdut.

La història ensenya a les tropes d’ulls encesos, ensangonats d’odi, que acabaran en desfeta...

Els ulls brillants, il·luminats d’optimisme, en Llibertat.

@lluiscarrasco