dimarts, 7 de novembre de 2017

CARTA A UN CONSELLER EMPRESONAT


(Carta enviada avui per correu a tots i cadascun dels meus representants empresonats pel feixisme)

Amic(ga)..........

T’estimo, i estaré a l’alçada.
Vull que sàpigues que sento per tu una admiració que vessa absolutament del simple respecte, reconeixement o afecte.
Vull que sàpigues que, com tots els catalans ètics, deixaré la meva pell per tu i la teva llibertat.
Vull que sàpigues que aquí fora hi ha munió i complicitat per no defallir en la lluita fins que surtis d’un captiveri tan injust com vergonyós. Aquí fora tenim clar que només recordant dia a dia, cada dia, el colpidor atac que estàs patint en el teu cos, aconseguirem que abandonis uns murs indignes per persones de la teva grandesa. Aquí fora ens agrada cridar que no esteu sols, però sabem que mentim...
Estàs sol, perquè físicament ho estàs, però no ho oblido.
He plorat i he plorat molt, però sé que menys que tu.
He patit i he patit molt, però sé que menys que tu.
He cridat i he cridat molt, però sé que menys que tu.
I vull que sàpigues que ni ahir, ni avui, ni sobretot demà (estigues tranquil), oblidaré que el teu captiveri és fruit no només del teu compromís, sinó sobretot de les meves il•lusions personals i el nostre anhel com a poble.
Aniré a tot arreu, cridaré a tot arreu i lluitaré sense defallir amb un sol objectiu: Que sentis aviat la força de la tramuntana a la teva pell i poder-te tornar tot el que estàs pagant injustament per mi.
Com agrair-te tanta generositat?
El teu captiveri avui, demà... Serà la meva llibertat!

Lluis Carrasco

dimarts, 13 de juny de 2017

GUARDIOLA COU FINS SUPURAR


Pep Guardiola cou, i cou molt.

Guardiola provoca un èczema en els collons ibèrics quan el titllen de "paleto" i "aldeano", i comproven després, que el seu discurs s'ha reproduït en 279 mitjans de 81 països del món ... Això cou.
Guardiola provoca una dermatitis en les aixelles hispanes quan exaspera a un país que ha lliurat el seu destí a un partit amb 900 imputats, i en canvi no pot suportar 400 paraules en forma d'un discurs que els deixa "amputats" ... Això cou.
Guardiola provoca una urticària a l'engonal nacional, no tant pel que denúncia, sinó per denunciar, i ni tan sols pel que pensa, sinó per pensar ... Això cou.
Guardiola provoca un esquinç a l'anus espanyol quan, atònits, els reaccionaris comproven, després col·lapsar el traductor de Google, que el de Santpedor no va llegir tres proclames revolucionàries, sinó una sola oda a la llibertat en diversos idiomes ... Això cou.
Guardiola és avui el papil·loma públic número u del regne, i ho és per ser elegant i rellevant ... Ho és per ser referent i diferent ... Però sobretot ho és, per ser català i només català ... I això no és que cogui, és que directament comença a resultar una bojeria d'una picor insuportable.
L'estiu arriba calentet, i amb la calor la intransigència supura, així que a esperar que arribi el primer d'octubre, encara que ben pensat, igual l'arribada de la tardor acaba per aniquilar-ne a algun.
En tot cas, si pica: cremeta senyors, molta cremeta ...

Lluis Carrasco

divendres, 3 de març de 2017

UN AUTOBÚS QUE ASSASSINA


I assassina la moral, la convivència i fins i tot la pau: És l’autobús de la vergonya... (de l’associació reaccionària i ultracatòlica “Hazte oír”)
Al marge de com pensi cadascú (son temes de respectable sensibilitat personal) hem de denunciar i impedir una campanya itinerant que té com a sol objectiu la divisió i l’odi.
Els que promouen aquestes barbaritats son malignes. No només viuen en l’obsessió contínua d’anul·lar la llibertat de les persones, sinó que en aquesta ocasió apunten cruelment contra els infants per ser els més vulnerables, els menys formats i els que més poden patir un cos que, a vegades, pot resultar-los incomprensible.
Miserables.
Potser si els seus responsables no fossin un reprimits i fessin servir la polla i els collons amb un mínim de destresa, no es dedicarien a tocar-nos-els a la resta!
On son els fiscals d'ofici? Massa ocupats perseguint independentistes?
Els membres de “Hazte oír” veuen impossible que un infant neixi en un cos equivocat, i en canvi defensen la resurrecció i que després de la mort ens esperen al cel bells àngels tocant l’arpa?
No admeten realitats sexuals diferents en l’ésser humà i sí en canvi que la mare de Déu, nostre senyor, va quedar embarassada a partir de l’aleteig d’un colom celestial?
Quin sentit té atemorir un nen amb allò que anirà descobrint per sí sol? Cap sentit... Cap explicació... És simple aversió i perversió.
Plantem-nos! Expliquem i promoguem amb fermesa entre els nostres petits que no es deixin atemorir per creences decrèpites del passat, convidant-los a ser, no el que digui lo que els hi penja entre les seves cames, sino el que digui i aparegui en els seus somnis!
Lluis Carrasco

divendres, 17 de febrer de 2017

PERVERSIÓ INDA-CENT


No, Inda. 
No, fastigós.
No tot s’hi val...
Ets fastigós quan afirmes que a Catalunya es viu amb més violència que en els pitjors anys d’ETA al País Basc i que en realitat, allà, tampoc van matar tants jutges... 
Ets fastigós quan insultes amb indecència el més vil vòmit contra el dolor dels milers de familiars vius que van deixar les 829 execucions terroristes patides al nord d’Espanya.
Ets fastigós quan no esmentes que allà disparaven i aquí simplement escridassem de tant en tant a provocadores jutgesses que només cerquen un penós minut de glòria en terra aliena (Ara no em surt el nom però ja sabeu a qui em refereixo: A la de l’altre dia, la dona de caminar mascloïde barreja entre la Rosa Oriol de Tous i el Louis de Funes).
Ets fastigós de ser dins l’honrós món del periodisme, lo que el teu defensa Pepe és dins el preciós món del futbol: Destrucció, mentida i misèria.
Tu, Inda, sí ets un terrorista.
Un terrorista, qui sap si contractat per les famoses clavegueres de l’estat, per vendre a la gent poc llegida, i menys viatjada, que aquí vivim sota la mordassa de la por i la injustícia, la mateixa injustícia que suposa que et fiquis pel nas o per l’anus, que vés a saber, pensions que ni son teves...
S’acaba el temps de que els catalans visquem defensant-nos dels vostres enganys i angoixats per no poder cotitzar al mateix ritme del que arribeu a robar.
S’acaba el vostre temps, Inda.
S’acaba el teu temps.
S’acaba...
Lluis Carrasco

dijous, 9 de febrer de 2017

DELINQÜENTS? TU EL PRIMER


Espanya perdrà.
Tot i ser culpables de somiar amb la llibertat, els catalans no hi cabem en el furgó policial que ens vol dur davant un tribunal on manquen cadires, moltes cadires... i alguns trons!
Falten 2.305.290 cadires pels que vam anar a votar i 10 trons, perquè només en trons poden seure com mereixen els veritables acusats per la justícia espanyola: la IL.LUSIÓ, l’ORDRE, l’AMOR, la RAÓ, la CONSCIÈNCIA, el RESPECTE, la TOLERÀNCIA, l’ESTIMACIÓ, la ÈTICA i la INTEGRITAT de tot un poble.
Espanya perdrà, i ho farà perquè si Mas, Ortega i Rigau guanyen aquest vodevil, tots guanyarem, i si perden, no només encara guanyarem més, sinó que un imperialisme impropi del segle XXI quedarà humiliat als ulls del món per la seva pròpia arrogància en forma de sentència!
Espanya perdrà perquè no ha estat capaç de jutjar ni condemnar en 40 anys ni un sol crim del franquisme i jutja en canvi de forma histèrica i paranoica la pròpia democràcia...
Espanya perdrà, tots ho sabem. Ells també...
Ens volen vendre que ens varen fer espanyols després d'una pacífica guerra i pretenem deixar de ser-ho mitjançant una violenta consulta ciutadana, i no...
Els catalans som un poble pacífic i estrany que ha aprés a conjugar quatre temps: Passat, present, futur i perdut...
I el darrer no el volem declinar mai més. Ara sabem que qui no lluita per guanyar no pot perdre, i els catalans no aspirem a guanyar, simplement aspirem a volar.
I volarem...
I hem aprés que l'ascensor a la llibertat no existeix, així que hem decidit pujar per l'escala, pencar se'ns dona bé, i ho farem sense defallir, pas a pas, esglaó a esglaó...
Espanya ja ha perdut.
Lluis Carrasco

divendres, 3 de febrer de 2017

COM MÉS PRECINTE, MÉS A DINTRE!

Ai Mariano...
Dels creadors de “Les hemos destrozado el sistema sanitario” arriba ara “Les hemos precintado el sistema educativo”...
Ets un geni.
No se m’acut res millor per aconseguir que els indecisos participin en el referèndum, que precintar les urnes i prohibir la seva participació... Aniran en massa!
Ets un crack.
La teva estratègia és clara: Precintem tots els col·legis electorals, avortem que els catalans s’expressin lliurement i d’aquesta manera segur que l’endemà es llevaran amb unes ganes boges de no marxar, ser espanyols, cantar el “Como una ola” de la Jurado i fins i tot fer-se socis de la peña "Manolo el del bombo".
Ets el rei.
Molt precinte no? 2.705 col·legis a 12.5 mtrs de façana per localització, 33.805 mtrs de cinta. Clar que contra un poble que en el seu himne sega cadenes, això de tallar una cinta adhesiva... “como que no impresiona demasiado!”
El putu amo.
I és que dic jo que la imatge internacional de milers de ciutadans pacífics fent cua i demanant votar davant de col·legis electorals precintats i marcialment custodiats per policies i militars en plena Europa del segle XXI, bonica, bonica... No sé jo si quedarà la foto!
Però tu a lo teu, oi? Que en el “Nordeste patrio” cada cop veiem més clar que esteu perdent els nervis, i ni encomanant-vos a la Mare de Déu del precinte, us en sortireu.
Un consell? Tingues el culet ben tapadet, que els catalans, com resa la dita:
Com més precinte... Més a dintre!!!!
Lluis Carrasco

dimarts, 10 de gener de 2017

ARRIMADAS I ALBIOL: FORA DE CLASSE!

Arrimadas i Albiol, Albiol i Arrimadas...
Ai, néts del franquisme... Sabeu que quan el més fastigós tacticisme polític es converteix en mentida i falsedat dispareu contra el vostre poble, és a dir contra vosaltres mateixos?
Ai, néts del terror... Quan dieu: “Existeix un adoctrinament a l’escola catalana a favor de la independència cercant l’odi a tot el que sigui espanyol...” Mesureu la gravetat del que surt de les vostres goles?
Ai, néts del fascisme... Penseu, com en el cas de la Inés Arrimadas, que un català seria acceptat a “Ciudadanos” com a candidat a la presidència de la “Junta de Andalucía”? I no només això, sinó que aquest català pogués ser segona força al Parlament andalús?
Ai, néts de la revenja... Sabeu que a Catalunya hi ha 1.020.000 alumnes matriculats (278.000 emigrants) i només 32 han demanat no ser escolaritzats sota aquest “adoctrinament” tan pervers? (cap d’ells emigrant)
Ai, néts de l’engany... Sou conscients de que insulteu tota una professió de milers de mestres i professors enamorats del seu ofici que deixen la pell dia sí, dia també, perquè els vostres infants siguin capaços no només d'aprendre, sinó també de pensar i discernir en llibertat?
Ai, néts de la incultura... El model a seguir és l’espanyol, el sistema educatiu que té actualment el rècord absolut d’abandonament escolar a Europa en la seva etapa inicial: 19’97%?
Arrimadas i Albiol, Albiol i Arrimadas... La ignorància és atrevida però la vostra indecència ho és molt més...
Ens feu un favor? Calleu una mica i feu silenci: Estem estudiant... (com desempallegar-nos de persones com vosaltres)
Lluis Carrasco

dimecres, 21 de desembre de 2016

FACHIN, IMMUNE A L'ICTUS

Un país amb 7M d’habitants que és capaç de recollir en unes hores 8M d’euros per investigació mèdica no ha de tenir por de res, absolutament de res, i tot el que es proposi ho té a les seves mans ja que ha esdevingut el referent internacional de la complicitat nacional.
Cap col·lectivitat, cap societat, cap país en cap dels cinc continents ha aconseguit ni acostar-se a tals índexs d’altruisme, solidaritat i orgull de pertinença a partir d’un programa de TV.
Comparar és perillós però també és inevitable, i hi ha països molt propers que amb 48M d’habitants recullen 2M d’euros amb les mateixes regles de joc, i mentre els ciutadans catalans aporten una mitjana de 1.15€ per persona, els veïns no arriben als 0.04 cèntims.
Es per sentir-nos orgullosos? És clar! Però tots ens hi sentim? No. Els nostres pallassos, no.
Albano Dante-Fachín, un argentí que amb 16 anys va ser acollit amb la resta de la seva família en aquesta terra buscant una vida millor i avui és diputat del nostre Parlament per Podemos, s’ha cagat en LA MARATÓ de TV3 i se n’avergonyeix convidant a no col·laborar ni amb aquesta a ni amb cap altra iniciativa com EL GRAN RECAPTE DEL BANC DELS ALIMENTS per tenir patrocinadors com La Caixa que segons ell enganyen, i adduint que ens prenen el pèl en un rentat de cara que hauria d’estar garantit pel “sistema”...
Fachín, aquest impresentable que vomita populisme barat, ve a donar-nos lliçons de país?
Sento fàstic: Ves per on, la parella de Fachín també està ben amorrada a la mamella del sistema que tant critica ja que, com ell (fixa’t tu!), també és diputada per Podemos al nostre Parlament sent, per a més vergonya, infermera activista en la sanitat pública!
Deixem-ho. Jo sí em sento orgullós de la resposta del meu poble, i molt, i celebro que els molts malalts i familiars que pateixen malalties cerebrals estiguin avui d' enhorabona.
Desgraciat... Malauradament i en aquesta ocasió no podrem fer res per tu com quan et vam acollir, els tractaments en les malalties cerebrals tenen una premissa bàsica: Tenir cervell...
Lluís Carrasco

dissabte, 10 de desembre de 2016

L'EXORCISME DE SORAYA

Amics, continua la partida.
Sor Aya arriba disfressada de “Doña Inés” i instal·la un trist despatx en una delegació de govern que ni sap on és, i es pensa que entabanarà part de la ciutadania com va fer en unes eleccions la nostra bonica cap de l’oposició.
Sor Aya, lluny de ser sacra o santa és una gran comedianta, però és llesta, i porta amb ella la clara estratègia de crear un estat d’opinió favorable i diví vestideta de religiosa i repartint molletes de pa que demonitzin la infidel creuada catalana cap a la llibertat.
La jugada és bona, però hi ha un problema: Els catalans no som imbècils, i m’atreviria a dir que els europeus amb interessos econòmics a Catalunya, menys.
Sor Aya no ve a destruir, ha vist que aquesta tàctica falla ja que els dubtosos que se senten agredits s’estan sumant al procés, i veient això, ha decidit construir, però construir fracàs, el fracàs d’un diàleg que mai exercirà.
Sor Aya no ve amb triomfalismes, vol donar la imatge que arriba amb humilitat negociadora, quan en realitat, després de res oferir, mostrarà tot el victimisme de qui tot ho ha provat i res ha aconseguit.
Sor aya no ve amb la bíblia entre els dits pregant salvar la pàtria sent atesa pel President deslleial , ho fa citant a dit a totes les forces unionistes amb les que res hi ha per debatre.
I jo em pregunto: “Sor Aya, reina de les altures, si per convèncer els independentistes et reuneixes amb els unionistes, quan vulguis convèncer a l’esquerra alternativa i antisistema, citaràs al Ku-Klux-Klan?
Prou de mentides! Ni vestida de beata, ni caracteritzada de Peppa-Pig caurem en la trampa.
Sor Aya, ho sabem: Només tens despatx a Barcelona amb el propòsit de carregar el mòbil, un mòbil que potser et serveix per llegir com aquest article et despulla, i no precisament dels teus hàbits celestials, que sent com sóc, cast i pur, deixo aquesta noble empresa al gloriós creador!
Lluís Carrasco

dimecres, 30 de novembre de 2016

OBRIM D'UNA PUTA VEGADA!


Ahir es va presentar la nova campanya demanant l'obertura urgent de portes a refugiats d'extrema necessitat.
Des d'un punt de vista creatiu, cap novetat. Cap ni una. Van desfilant personatges més o menys populars amb un mateix missatge: "Vull que vinguin", amb el punt afegit de incloure algun pobre afectat clamant poder fer-ho.
La novetat? Sense explicitar-ho de forma contundent, té un sól destinatari: Els dirigents polítics, ja que només ells amb la seva acció i reacció poden aconseguir els canvis necessaris en polítiques migratòries que ho facin possible.
I un servidor, humilment des d'aquest espai, es vol afegir en aquesta campanya, i ho vol fer com poques vegades el veureu: Enfadat.
Vull que vinguin!
I que ho facin perquè aquesta terra és tan nostra com d’ells...
I que ho facin perquè els meus besavis un dia van poder trepitjar la meva pàtria actual, una pàtria que ells tenen dret a aprendre a estimar com jo ho vaig fer...
I que ho facin perquè m’avergonyeixo de viure en la opulència quan ells no tenen ni aigua potable pels biberons dels seus nadons...
I que ho facin perquè sento fàstic d’haver-me acostumat al seu dolor com si formés part inevitable de la vida, quan no és així...
I que ho facin perquè hem de compensar amb humanitat la indecència dels que, manant, ens roben amb una ma mentre neguen un sostre als necessitats a casa nostra, amb l’altra...
I que ho facin perquè fins i tot la lluita per la llibertat, resta en segon terme si existeix el plor d’un sol infant abandonat en el fangar d’una nació estrangera, sense haver sentit mai una carícia a la seva pell...
I que ho facin perquè a Catalunya no és que ho volem, és que ho exigim! I no vull que un cop més el feixisme silenciï la grandesa del crit unànime de la meva terra.
I que ho facin perquè començarem a ser lliures quan comencem a ser dignes...
Diguin el que diguin, facin el que facin...
Que vinguin!


Lluis Carrasco