divendres, 28 d’octubre de 2016

ARRIMADAS, SIN VERGÜENZA


“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
Inés Arrimadas, aquesta senyora d’un aspecte empolainat més habitual de la cua del Luz de Gas que del nostre insigne Parlament, s’ha tret la careta i ha decidit actuar sense vergonya.
Que l’audiència de televisió a Espanya, de per sí ja justeta i poc cultivada en la pluralitat, senti la cap de l’oposició catalana amb tals bestieses a la boca, és d’una perversió esfereidora.
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
No Inés, no tot s’hi val. “Allí”, que és casa teva, viu un debat pacífic tan encès com apassionant, tan dividit com captivador, i fora de les discussions de sobretaula a favor o en contra de la independència amb algun xarrup de “limoncello” pel mig, no hi ha massa més a explicar (més enllà d’algun imbècil que pugui avantposar, entre amics, la intransigència o fins i tot la violència a les idees i el respecte)
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
I jo et pregunto: “Qué ocurre allí, Inés???” No ho saps? Jo t’ho explico:
“Ocurre” que tenim imputat un President per haver escoltat als seus ciutadans, i tu n’ets un...
“Ocurre” que paguem un 465% més en autopistes i per tant en transport que “allà”...
“Ocurre” que a la nostra xarxa de rodalies arriba la ferralla espanyola i acumulem més de 325 incidències en el que portem d’any...
“Ocurre” que si busques a GOOGLE “leyes catalanas de beneficio social tumbadas por TC”, corres el risc de fondre el teu router i fins i tot el servidor de Movistar de tot el País...
“Ocurre” que Catalunya va acollir 850.000 famílies de la teva terra, escopides per la pobresa ferotge del franquisme que tant us costa condemnar, i que avui son felices i han llaurat un futur i els considerem d’aquí...
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”

Mira Inés, jo no sé “lo que ocurre allí...” però sé el que volem que “ocurra”, i és que infàmies com les teves no tinguin cabuda en un país basat en el respecte i la llibertat.
@lluiscarrasco

dijous, 27 d’octubre de 2016

FEM LES MALETES... JA ESTAN AQUÍ!



No ens enganyem, avui el “Marxem ja” pren sentit inclús en no independentistes convençuts.
És tal, d’una banda, l’ambivalència esquizofrènica del PSC desorientant tothom d’aquí i d’allà, i d’altra la del socialisme espanyol conduit des del sud i fotent cops de volant direcció a l’abisme, que la bogeria política està més que ben servida.
Mentre Iceta aconsegueix no complaure ningú, ni aquí ni allà en un exercici constant de no mullar-se en qüestions nacionals, el PSOE no es queda curt, i, per un tacticisme polític més que discutible ha decidit parar el llit a la dreta més conservadora amb llençols de seda i matalàs no sé si viscoelàstic, però sí viscós, molt viscós, i amb les cames obertes...
El nostre PSC sorprèn! És capaç de DESOBEIR, exercir el DRET A DECIDIR, ser fidel a una CONSCIÈNCIA NACIONAL i INDEPENDITZAR-SE del PSOE en clau interna, però ho demonitza en clau social, col·lectiva i nacional? Ai, Miquel, Miquel...
I en contraposició en canvi, fa el que ha de fer quan analitzem la situació d’aquesta setmana: Que el PSOE vulgui trencar les relacions amb el PSC perque el socialistes catalans volen votar NO a Rajoy, és de “punxar-se i no treure gota”!
Per deformació professional, avui és tristament protagonista i em ve a la ment un dels eslògans més brillants del màrqueting polític contemporani que van emprar el socialistes per convidar als ciutadans a anar a votar per que no tornés el PP. “Si tu no hi vas, ells tornen...”
Vist com estan anant les coses, el comitè colpista, vull dir... socialista, potser hauria de variar-lo i publicar: “Tant si vas com si no hi vas, nosaltres te’ls portem!”
“Marxem ja”?
@lluiscarrasco

dimarts, 25 d’octubre de 2016

OBEDIÈNCIA SÍ, PERÒ A QUI?


Querelles, querelles, querelles... Sempre he defensat el respecte a Espanya i als espanyols ja que sempre he pensat que la tolerància amb una realitat social o política diferent no és patrimoni de les banderes sinó de la cultura i el grau de formació de cada ciutadà: Mentre la gent culta sòl mantenir curiositat i respecte inclús per allò que pot no compartir o entendre, els babaus es limiten a menysprear ja que en realitat odien el que no coneixen i s’odien a ells mateixos per llurs penoses limitacions.
Querella contra Mas, contra Rigau, contra Ortega, contra Vidal... Qui seran els pròxims? Els consellers? Jo mateix? Els meus fills?
País de cecs...
Avui toca la Forcadell. No us adoneu que ja podeu sentenciar, no una, sinó mil presidentes del Parlament de Catalunya, que darrera esperarà el 1.001 per posar-se al servei del seu poble?
No veieu que som país de castellers i podeu inhabilitar, suspendre i bombardejar si s’escau els nostres representants o les nostres institucions, que darrera aixecarem una torra més alta?
Penseu realment que podeu impedir l’esperança? Potser vetar la confiança? Condemnar l’optimisme? Inhabilitareu l’orgull?
Restringireu el nostre amor, la nostra passió? Processareu l’entusiasme?
Esteu acabats. Vosaltres sí esteu condemnats... No us condemno jo, qui sóc jo per fer-ho...
Ni tant sols el meu país! Us condemnarà la vostra supèrbia, arrogància, petulància...
Us sentenciarà la vostra incapacitat de dialogar i la vostra vanitat...
Per molt que ataqueu, la nostra resposta sempre serà un somriure. No tenim altra munició.
Lluiteu sols. Tot just comença la partida i ja heu perdut.
La història ensenya a les tropes d’ulls encesos, ensangonats d’odi, que acabaran en desfeta...
Els ulls brillants, il·luminats d’optimisme, en Llibertat.
@lluiscarrasco