dimarts, 25 d’octubre de 2016

OBEDIÈNCIA SÍ, PERÒ A QUI?


Querelles, querelles, querelles... Sempre he defensat el respecte a Espanya i als espanyols ja que sempre he pensat que la tolerància amb una realitat social o política diferent no és patrimoni de les banderes sinó de la cultura i el grau de formació de cada ciutadà: Mentre la gent culta sòl mantenir curiositat i respecte inclús per allò que pot no compartir o entendre, els babaus es limiten a menysprear ja que en realitat odien el que no coneixen i s’odien a ells mateixos per llurs penoses limitacions.
Querella contra Mas, contra Rigau, contra Ortega, contra Vidal... Qui seran els pròxims? Els consellers? Jo mateix? Els meus fills?
País de cecs...
Avui toca la Forcadell. No us adoneu que ja podeu sentenciar, no una, sinó mil presidentes del Parlament de Catalunya, que darrera esperarà el 1.001 per posar-se al servei del seu poble?
No veieu que som país de castellers i podeu inhabilitar, suspendre i bombardejar si s’escau els nostres representants o les nostres institucions, que darrera aixecarem una torra més alta?
Penseu realment que podeu impedir l’esperança? Potser vetar la confiança? Condemnar l’optimisme? Inhabilitareu l’orgull?
Restringireu el nostre amor, la nostra passió? Processareu l’entusiasme?
Esteu acabats. Vosaltres sí esteu condemnats... No us condemno jo, qui sóc jo per fer-ho...
Ni tant sols el meu país! Us condemnarà la vostra supèrbia, arrogància, petulància...
Us sentenciarà la vostra incapacitat de dialogar i la vostra vanitat...
Per molt que ataqueu, la nostra resposta sempre serà un somriure. No tenim altra munició.
Lluiteu sols. Tot just comença la partida i ja heu perdut.
La història ensenya a les tropes d’ulls encesos, ensangonats d’odi, que acabaran en desfeta...
Els ulls brillants, il·luminats d’optimisme, en Llibertat.
@lluiscarrasco

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada