dimarts, 13 de desembre de 2011

POST ESPECIAL MADRID-BARÇA (Disculpin les molèsties)

Tot just arribo del Santiago Bernabéu i no acabo de reaccionar davant la experiència viscuda. Per primer cop he percebut un terreny proper i quotidià, on el màrqueting i les tècniques de seducció ben poca cosa poden aconseguir. L'Àlex Marquina em demana un post explicatiu. Va per a tu! (i per a tots vostès)
Esquizofrènia
Al llarg de la meva vida culé, he viscut molts Barça-Madrid o Madrid-Barça, però era la primera vegada que no ho feia en el Nou Camp o en un terreny neutral de final de copa de rei, sinó que ho feia life, des del santuari blanc, aixuplugat a pit descobert entre els seus seguidors i en un partit de lliga.
Per què entenguin l’experiència en tota la seva dimensió, la meva localitat no era en un fons radical de l’estadi amb entrades baratetes i on esperes trobar persones d’un nivell social i cultural no massa cultivat i amb reduïdes possibilitats de formació a la seva vida, ben al contrari, parlem d’entrades a 275€ cadascuna, i en una zona del camp, la Tribuna, on es pot buscar i trobar el “Who’s who” de la “Villa y corte”.
Agressivitat.
Jo, que sóc més xulo que el 8 que llueix l’Iniesta a la samarreta, no vaig voler, per principis i per certa irresponsabilitat que sempre m’ha perseguit, amagar el meu barcelonisme lluïnt una bufanda blaugrana. El resultat de la meva gosadia va provocar que encletxinats i engominats cavallers, de llustrades sabates i impecables vestits, m’increpessin constantment i sempre sota un mateix argument: Que alló era camp sagrat, i donant per suposat que jo era català em convidaven a treure’m el tros de llana que m’escalfava la gola sota l’amenaça de ferma-la tragar al crit de “Catalán de mierda” .
Intransigència.
A diferència dels catalans, que acceptem (vés quin remei...) que cadascú se senti com li doni la “realíssima” gana (mai millor dit, oi?) ja sigui espanyol, finés, portuguès o macedoni, els elegants seguidors de la tribuna madridista, no accepten que puguis ser diferent o no sentir-te com ells. No toleren que et defineixis com a català i els ofèn el sòl fet de que ho defensis educadament. “Aunque te joda, eres español y lo seguirás siendo” solia ser la conclusió dels seus intransigents cervells.
Frustració.
Ja se sap que parlem d’un joc o uns guanyen i els altres perden, i darrerament (ben és cert) sempre guanyen els mateixos o el que és el mateix: Sempre perden ells.
Si els analitzes en el seu hàbitat, te n’adones que curiosament no son els Abidal i els Messi els que que els pertorben. La esquizofrènia i la més malaltissa hipocresia arriba al seu estat més àlgid quan s’acosta a la banda qualsevol dels jugadors que ells mateixos tracten de ídols i herois espanyols si vesteixen la “zamarra nacional”, però son tractats de traïdors, gossos o escòria, si la samarreta vermella va combinada amb franges blaves i el sagrat escut del Barça.
Sobre la gespa, Valdés, Busquets, Xavi, Piqué , Puyol, Cesc, etc... van acaparar tots i cadascun dels insults que puguin vostès imaginar, i el preferit era cridar-los com per ofendre’ls: “Español, que eres español !!!”
Quin paper pot jugar aquí i en aquest terreny el màrqueting? Mal que em pesi cap. Les ments tancades no senten, les orelles closes no escolten, els cors malalts no bateguen.
Paraula de galè


5 comentaris:

  1. No serà aquesta ni la primera ni la darrera vegada que futbol i política es barregen. Quan al Santiago Bernabeu senten “Visca el Barça” saben que es el mateix que sentir “Visca Catalunya” i senzillament això “a la Meseta” no agrada. Encara i així tots saben que els insults no desqualifiquen mai a qui els rep sinó més be al que els fa. De tots els comentaris que vaig veure dissabte el que més gràcia em va fer va ser un post a TV3 que deia: “ Real Madrid game over. Florentino, insert coin” em va semblar genial. :))) X.X.X. Meri

    ResponElimina
  2. Magnífic i il.lustratiu. No penso trepitjar el Bernabeu en ma vida.

    J.C

    ResponElimina
  3. Hola Meri!
    La gran diferencia amb el Nou Camp, és que aquí les ires van dirigides als jugadors del Madrid, especialment els antipàtics pels culés (Pepe, Marcelo, Cristina Ronaldo...)
    Al Bernabeu, les ires van dirigides a tot el que sigui sospitós de català, incloses les grades.
    Personalment no tornaré. Prueba superada! que diria aquell...
    Ptons

    Dr.M.

    ResponElimina
  4. Gracias JC
    Home, és una experiència, però de màxim risc per 2 motius
    1.- Prendre mal si mostres i demostres que ets culé
    2.- De fer una inversió que pot ser un drama, si a sobra et guanya el realísimo, però com totes les inversions de risc, si surt bé... la mel és molt dolça!

    Dr.M.

    ResponElimina
  5. Doctor,

    lo he leido con traductor y se me han escapado algunas cosas pero estoy de acuerdo con usted en que una parte de la afición de la seleccion española, especialmente del Real (yo soy atlético) llevan fatal que la selección sea una extensión de su Barsa y sus jugadores catalanes.
    No dudo que debió sentirse incómodo en Chamartín, la imagen que se difunde en los medios de la capital, de Cataluña, no es siempre la deseable pero no haga de los hinchas del Real un referente del resto de la población. El futbol altera las percepciones, las fobias y las filias.
    Seguidor, suyo
    Conrado Preciado
    Las Rozas, Madrid

    ResponElimina