dimarts, 22 de novembre del 2016

ESPANYA POT SER CELESTIAL

Una Espanya celestial s’acosta.
Ho saben: El govern català farà sí o sí el referèndum, i el vol fer a més, pactat i vinculant.
Al·leluia... El PP, per evitar la desobediència en massa de tot el país, el pactarà, però abans alterarà i prepararà minuciosament la gespa del terreny de joc com feia Mourinho, per assegurar-se un joc lent, poc nét, menys fluït i farcit d’autèntiques trampes tàctiques.
Les coses estan com estan. La societat sembla dividida en parts molt igualades respecte al fet d’esdevenir un país lliure o seguir sota l’aixopluc espanyol.
Els dubtosos seran clau, i Espanya sap que pot explotar a favor uns “comuns” que prefereixen mantenir el seu “Status quo” utilitzant  la misèria de la gent tot i saber que la independència resoldria part d'aquesta misèria, i uns independentistes pragmàtics, no ideològics, pels que la pela és la pela i lo demés els hi és ben igual...
Al·leluia... Si fan una oferta que sigui ben rebuda per "comuns" i pragmàtics que aniquili la unió de l’independentisme, Catalunya seguirà enganxada, sinó Catalunya marxarà...
No ho dubteu! Oferiran un finançament a la basca que ens diferenciï de la resta de l’estat, el reconeixement des de Espanya de la Catalunya Nació tantes vegades implorada, la continuïtat de la immersió educativa actual i la gestió cultural del país... Diví, oi?
I la pregunta serà: Independència o nou model català? Quin dilema per a molts!
Guanyaria Espanya, però la clau no és aquesta. La clau és saber si el PP serà capaç de fer el pas de la generositat per guanyar o si, posseïts per Satanàs, la ira i el menyspreu vers lo català, seran incapaços d’obrir-se a donar, tot i el risc de perdre-ho tot.
(Si complirien o no els termes de l’acord, ja seria tema d’un altre article...)
Em permeteu una reflexió? Tots els esclaus obedients van morir esclaus. Els desobedients van morir igual, fins i tot abans, però van morir lliures, i en tot cas la història els hi atribueix als segons i no als primers, la somniada llibertat del seu poble.
Lluís Carrasco

3 comentaris:

  1. Fantàstica reflexió. No ens faci esperar tant entre articles!!
    Anna Cos

    ResponElimina
  2. Un poco hartito de bufones flautistas como ysted con sus cientos de seguidores indepes!
    Sois todos unos payasos. Y sois españoles!!!

    ResponElimina
  3. M'estimo més morir lliure!!!!
    Gràcies pels teus escrits!
    MCP

    ResponElimina