dilluns, 4 de juliol de 2011

EMPRESA BLOQUEJADA versus EMPRESA BLOGUEJADA


Després d´un primer “boom” empès per les modes, els blogs corporatius han trobat avui un cert equilibri, i es mantenen actius els realment interessants i que acompleixen uns paràmetres determinats.
Son vàries les vegades que he plantejat a casa meva (casa professional, s’entén) la creació d’espais de com. interna i externa de relació i interactuació digital, però com quasi sempre, o no s’ha entès (començo a pensar que m’explico fatal) o no se m’ha sentit, tot i que semblaven escoltar (aixó ho fan bé).
El potencial i avantatges del blog corporatiu és immens, però també paral•lel als seus perills si es fa amb el cul, i és clar... alguns directius, si senten que cal posar professionalitat a les accions, per no prendre mal prefereixen no fer res, que aixó evita qualsevol perill (tot i que també el creixement en innovació del màrqueting digital).
Perills:
- Cal pencar-lo. La periodicitat regular és bàsica, i la resposta i interactuació amb els comentaris rebuts, una feina sagrada com la bíblia. No fer-ho malmet la imatge del propietari del blog i desacredita la marca oferent.
- Un blog no és ni un element publicitari ni un recull de notes de premsa. Caure en aquestes temptacions donaria com a resultat, manca de credibilitat i desinterès del lector o usuari (client quasi sempre)
- Si l’inicies, no el podràs xapar. Tancar un espai com aquest és tant com reconèixer la teva ineptitud a l’hora de resultar atractiu, interessant o sincer amb l’entorn.
Avantatges:
-Google els estima. Des d’un punt de vista tècnic es tracte d’un sistema de “content management”. Si el blog és viu, les entrades i comentaris creixen i creixen i creixen... i per tant la seva presència i prestigi digital, augmenta de manera exponencial.
- El blog és igual a que l’empresa es tregui la corbata i demani una cervesa per xerrar distessament amb el seu client. Aixó crea una confiança quasi impossible per altres mitjans.
- En moments de gestió de crisis o canvis organitzatius (aixó us sona, oi?), es converteix en el referent bàsic i en l’element cabdal de confiança vers l’empresa, tant del client intern com extern, i aniquila una part importantíssima de la rumorologia.
- Ens fa transparents i creïbles. Una empresa que manté un blog de relació amb l’entorn sense filtres, és una empresa neta. És una empresa fiable i confiable.
- Dona veu a tots i tothom de manera organitzada i controlada. S’acabat “la veu de l’empresa” que dona que sospitar... Una empresa té moltes veus, molts punts de vista de interès per a l’entorn i moltes converses interessants a iniciar.
El blog és una eina fonamental pels professionals del màrqueting. I una arma poderosa. Senyors directius, a manca d'abundància en professionals en la matèria, seria un detall que no ens facin combatre amb el mercat extern o amb el client intern, a cops de puny. Personalment faria un bon ús... i seria en benefici de l'empresa i de tots els professionals que la conformen, de tots. Inclosos els directius, naturalment. 

Paraula de galè.

5 comentaris:

  1. Con dos cojones.
    Es triste, pero haciendo advertencia y destilando crítica profesional post a post lo más probable es que acabes recibiendo no el reconocimiento, que sería lo lógico, si no un buen tirón de orejas!
    En CC sucedió algo así con alguien que conoces bien, verdad? Aunque el tiempo le dió la razón y con la llegada de los italianinis se encaramó a dirigir a sus críticos y ahora son de los pocos que aguantan en su maltrecho sector!!! Sea como fuere, da gusto ver gente que defiende en todos los foros sin excepción una visión y misión de su propia profesión, con tesón y sin veleidades. Vigila de cerca a los mediocres! Son capaces de aumentar su mediocridad a coces!
    Un gusto leerte, compañero. Nos vemos en el EMC!!
    J.P.

    ResponElimina
  2. Hola Lluís,

    ¿tampoco te oyen? Ponen la intención de escuchar pero no te están oyendo, esto por lo que veo es algo que no sólo me pasa a mí. (Es un consuelo jejejeje) Llevo un poco más de cinco años trabajando en la empresa y creo que aún no me han oído.

    Estoy de acuerdo con JP en que posiblemente en lugar de felicitarte por tu blog, a la larga te crearás enemigos, malos entendidos y una reprimenda, simplemente por decir lo que piensas y tu verdad, que no tiene porqué ser la de ellos, pero no lo aceptarán como consejo o crítica constructiva, sino más bien como un ataque.

    Por eso muchas veces escribo sólo para mí, las palabras pueden ser malinterpretadas y sacadas de contexto, sobre todo si trabajas con gente que "siempre todo se ha hecho así".

    Mi humilde opinión!!

    ResponElimina
  3. JP i Sonia,
    Quan parlo del món de l'empresa ho faig en sentit genèric i sempre per intentar aportar certa "llum". Lamentablement en les grans empreses és més complicat ser àgil per aplicar totes les possibilitats de la meva professió, i naturalment, la meva no és una excepció.
    La CCMA és puntera en moltíssims àmbits i referent també per la seva excel.lència, en altres, i un orgull i una sort formar-ne part! Ser sincers i crítics des de la construcció de la millora no té per què comportar cap mena de conseqüència personal, ben al contrari és la clau de l'evolució i la millora. Vull entendre que és així com es "llegeixen" les meves aportacions, per què es fan des de l'orgull de pertànyer a una organització de la que sempre m'he sentit molt honorat i de la que el "pais" s'ha de sentir orgullós. Si algú utilitzés la meva llibertat d'expressió d'aquest espai, en contra de la meva persona... doncs què hi farem, però en tot cas no em quedaria quietet si considero que atempten contra la meva llibertat crítica.
    Una abraçada als 2!

    ResponElimina
  4. Disiento con JP y Sonia.
    A mi no solo no me parece irrespetuoso o kamikaze, si no un más que educado ruego al entorno propio y ajeno. Además, si tiene más razón que un santo, donde está el problema? ¡¡¡Coincidiendo con el doctor, en lo que más reflejado me he sentido es en lo que hace referencia a los blogs que se convierten en un compendio de notas de prensa!!! Eso no son blogs y se anuncian como tales. Muchas empresas deberían ponerse en manos de emprendedores digitales (entre los que me cuento) que vamos de despacho en despacho por empresas de capital riesgo, mendigando recursos para intentar que proyectos super rentables vean la luz.
    Bravo doc!
    Clarence "the illuminated tree"

    ResponElimina
  5. Un tipo que se llama o se hace llamar: Clarence "the illuminated tree", de salida, merece no solo mis respetos sinó además mi admiración y pleitesía. Nada más puedo añadir.
    Solo una cosa, ¿tienes web o blog donde seguirte? Debe ser una caña...
    Gracias!

    ResponElimina