dilluns, 3 d’octubre de 2011

VES PER ON... QUI MÉS MANA, ETS TU!


Qui més mana en una empresa sol ser el director d’aquesta. El segon que més mana? El sotsdirector… i el tercer: Ves a saber…

Traduït a l’empresa que avui m’acull, em venen uns noms immediatament al cap: El de la directora, el del seu cap de no sé què, el de la responsable de no sé “quantus”…
I deu ser cert que ells son els que manen ja que algunes persones centren tot el seu esforç en que estigui contents oferint-los amb molta professionalitat i entrega tot alló que creuen que els pot agradar, satisfer i complaure.
Doncs… no sé jo si anem bé del tot!
Vaig més lluny, com a humil aprenent d’especialista en la meva maltractada matèria, diria que l’estem cagant…
Que ningú pensi que li vull cap mal a la meva directora (de fet, ella particularment, s’està deixant la pell i em sembla una persona bestialment forta i competent), però algú li hauria d’explicar que hi ha algú que mana per sobre de tot i tothom: Sa majestat el Client.
Si aixó és així, i ho és… Vol dir que després del client ja mana ella? Ho sento però tampoc: Son els professionals i treballadors de la casa.
Ara sí? Ara li toca?
Haurà d’esperar… És el torn dels nostres socis proveïdors.
Quin embolic oi?
Resulta que qui més mana és el client, després vindria el treballador, més tard el proveïdor…
Doncs quan manen, els que manen?
Tranquils, de fet és bastant senzill: El que garanteix la perdurabilitat i competitivitat, no de la meva empresa, si no la de qualsevol, és la satisfacció dels clients i professionals que la fan possible dia a dia i cada dia, i no pas la satisfacció dels directius més rellevants (tot i que diria, que veient l’actitud dels “palmeros” habituals en totes les empreses, aixó no ho han aprés, veritat?).
El resum és simple… La cosa la teníem mal entesa, i el que és pitjor:
La tenim muntada torta. Perillosament torta…
Paraula de galè.





18 comentaris:

  1. Y esto deberia servir para los politicos si tuvieran la misma responsabilidad mercantil y penal que un director de empresa...Muy buen articulo.
    Arturo Ferrer

    ResponElimina
  2. Gracias Arturo.
    Muchos políticos (no todos) se orientan a cliente 15 dias cada 4 años: La campaña electoral. Responsabilidades? Uff, estamos lejos de eso, verdad?
    Gracias por seguir al Doctor!

    ResponElimina
  3. Lo dels palmeros m'ha fet molta gràcia. :-)
    Per cert, tinc una amiga que sortia amb un paio al qual l'anomenàvem el "puto amo" (ho comento pel que has posat a facebook) Al final el meng en qüestió era un cagamandúrries i un gilipolles. jeje

    ResponElimina
  4. Hola Topo!!
    També Guardiola va anomenar així a Mourinho, irónicament, en la mítica roda de premsa prèvia a la tornada de les semis de champions, recordes?
    Petonets

    ResponElimina
  5. Maximizando el valor del cliente y el trabajador (que no discuto), no estás minimizando el papel de los directivos? Cuando además tu lo eres...
    Resulta chocante.Espero su respuesta, doctor.
    Peloponeso

    ResponElimina
  6. Hola Peloponeso
    Se puede hacer esa lectura, no sé...
    La buena labor directiva no solamente es importante, si no que junto con otras, permite que una empresa competitiva, lo sea de forma efectiva.
    Pero el buen directivo sabe que él es prescindible y el mayor mimo lo debe recibir, no su superior, sinó su cartera de clientes y equipo profesional.
    Se por ejemplo, ya que ella misma así lo ha expresado, que la directora de mi empresa es consciente de ello, pero lo es todo el Staff en mi casa o en cualquier otra? Pasapalabra!
    Gracias por su participación.

    ResponElimina
  7. Anda és veritat! mira no ho recordava però ara que ho comentes, sí.
    A ver que en estos comentarios se van soltando perlitas interesantes:
    Desde mi humilde punto de vista creo que todo bicho viviente y trabajador debería ser buen profesional en su campito, es decir, eficaz y eficiente.
    Si un director de un equipo consigue motivar y potenciar la labor de sus componentes, cojonudo. Si por contra lo que espera es que le vayan haciendo la ola porque es inseguro o porque tiene un ego que no le cabe en el cerebro, o "ambas dos cosas", mal vamos.

    ResponElimina
  8. Debería... se le supone... se espera... es deseable...
    En la realidad cotidiana de las grandes organizaciones, de todo hay!
    Los responsables mediocres, no se dan cuenta ni disciernen cuando les hacen la ola o cuando les están produciendo eficazmente. Ese es el drama!
    Salud, Topo!!

    ResponElimina
  9. No estoy de acuerdo con Peloponeso, o por lo menos, mi lectura del post del Dr. es diferente.
    Yo no creo que el autor de este blog esté criticando su organización o su staff directivo, bien al contrario. Lo que expresa es la importancia que un profesional del marketing otorga al cliente por encima de quien dirja la empresa: NORMAL!
    Particularmente soy Dtor de Comunicación de una empresa editorial con fuerte implantación en América latina, y puedo asegurar que en los mercados de ultramar aún prima la servitud a los jefes, sobre la dedicación al cliente. En Europa estamos un paso por delante en mkt estratégico y buena prueba de ello son los competitivos y muchas veces agresivos medios de comunicación.
    Si hace referencia a los pelotas (aunque prefiero el término del Doctor: palmeros) es porque existen, pero eso es intrínseco al caracter trepa de muchos ejecutivos.
    Me gusta seguirle, Doctor, y disculpe si me he extendido en demasía ene este apunte que me parecía básico.
    Fernando P G

    ResponElimina
  10. Benvenido, fernando.
    Poco más puedo añadir. Efectivamente no hay crítica ninguna, solamente el ruego al mercado en general a posicionarnos orientados al gran protagonista de ese mercado: Cualquier lector de este espacio, es decir: el consumidor.
    El resto... adorno para que resulta más llevadero.
    Gracias por estar ahí

    DM

    ResponElimina
  11. Breve apunte para señalar que en social media han dejado de ser consumidores, ahora han ganado un escalafón y son llamados personas. (Antes, por lo visto , no estaban observados de este modo).
    :-)

    ResponElimina
  12. (Avui toca escriure en català)
    Ay doctor, doctor! Jo l'entenc perfectament, però compte amb la manera com diu les coses, perquè algú podria pensar que vosté creu que a casa seva els directius prioritzen la tasca de "palmero" sobre el seu bon criteri professional. Segur que la seva directora és prou espavilada per separar el gra de la palla, i per molt que li pugués afalagar que el seu staff la complagui donant-li la raó i seguint-li la corrent, ella ha de respondre als de més amunt amb resultats. Dit això, no deixa de ser una veritat com una catedral que el món de les organitzacions abunden els pilotes que tenen com a objectiu maximitzar la seva seguretat a base de minimitzar el seu compromís i la seva responsabilitat. I, desgraciadament, hi ha qui té la sort de que li surt bé i a compte.

    Suyo affmo.,

    l'espiadimonis roig

    ResponElimina
  13. Gràcies Einest.
    La seva frase: "abunden els pilotes que tenen com a objectiu maximitzar la seva seguretat a base de minimitzar el seu compromís i la seva responsabilitat", no té desperdici i és d'una exactitud quasi ofensiva.
    Per altra banda, qui hagi entés que estic criticant la meva organització, el catigo a llegir el post 100 vegades a veure si enten alguna cosa... Jo parlo de mkt i de la importància del client!!! Qui vegi crítiques concretes no enten absolutament ressss. La meva directora? Miri si té clar que mana el client, que ens mantenim en el liderat del pais, des que va agafar les regnes... Ho veuen ara més clars els polemistes?
    Apa, bon vent... i que arribi la frescor.
    Gràcies espiadimonis!

    ResponElimina
  14. ¡Qué poca traza tengo ocultando mi identidad! El "sistema" me ha delatado. Ya me puedo ir buscando un tercer nombre falso ¡Con lo que me gustaba a mi lo de "l'espiadimonis roig"!

    ResponElimina
  15. Doncs... ja saps. Busca una altra personalitat. Conec uns quants que es transformen en funció dels arcs parlamentaris que te'n pot donar alguns consells!

    ResponElimina
  16. M'ha agradat molt la teva reflexió, Dr. Màrqueting.

    Coincideixo en què "algú ho havia de dir". Qui mana més és el client. I això és indiscutible! Hauria de ser la primera cosa a aprendre dins del màrqueting i la comercialització. Sino, anem malament....

    La resta forma part d'un engranatge que seria bo que tingués clares quines són les seves funcions a nivell operatiu i també a nivell emocional. Hi ha masses "egos" que actuen com a fre en el ritme de les organitzacions. De vegades tants informes, tantes reunions, tants....tants, ens fan perdre l'horitzó del que realment és lo important.

    I en aquest precís moment és quan l'empresa entra directament en l'espiral de les urgències. Quan lo important deixa de ser important per passar a ser urgent.

    Fa falta directius que actuin com a palanca de canvi per tal que cada vegada s'escolti més del que es parla. I a qui cal escoltar és el client que és qui en realitat mana.

    Gràcies per obrir un espai de reflexions i també pel teu temps.

    ResponElimina
  17. Gràcies amic/ga anònim!
    Som molts els que empenyem en aquesta direcció, i tot i que topem amb l'immovilisme dels mediocres apalancats en status satisfactoris... Avancem!

    Dr. M.

    ResponElimina