dilluns, 7 de febrer de 2011

LA VIDA ÉS UNA GRAN MENTIDA?

Els meus pobres alumnes de l'escola de negocis EADA, estan farts de sentir-me dir que el Màrqueting és bàsicament la ciència de la seducció. Aquesta afirmació però (certa per a mi) està sotmesa a factors voluntaris i involuntaris impossibles de ser dominats per nosaltres, pobres consumidors, i que obeeixen directament a les directrius amagades de la ment.
El consum d'una marca determinada produeix en nosaltres 3 efectes:
Efecte funcional: Beneficis reals i objectius del fet consumir una marca i un producte determinat.
Efecte autoexpressiu: Diem coses de nosaltres utilitzant una marca determinada.
Efecte emocional: Jo em sento especial pel fet de consumir una marca determinada.
Dels 3 beneficis descrits, 2 son inconscients, intangibles, difícils de demostrar i... impossibles de mesurar amb credibilitat, fins fa ben poc. Què ha canviat?
Sabem que el 75% de la informació que fem servir per prendre decisions concretes o decisions de compra, està instal·lada al nostre inconscient i per tant en la part de la ment que no dominem i va "per lliure". 
Si aixó és així, que ho és... Podem donar per bo el resultat extret d'un caríssim estudi de mercat o de "focus groups" que medeixen només el que diem, és a dir el resultat del nostre conscient? (que representa només el 25% de la decisió...)
La resposta és obvia: NO sense Neuromàrqueting!
I aquí comença el gran debat del segle XXI en l'entorn del MKT. Si la part inconscient del nostre cervell és mesurable, és decent o indecent la sofisticadíssima medició científica i biomètrica de la no consciència de les persones, de les emocions, de la veritat amagada, de la reaccions primàries del cos...?
La veritat és que tant cert és que les marques líders dels diferents sectors d'activitat utilitzen tècniques de neuromàrqueting, com cert és que no ho diuen ni ho diran, ja que son pràctiques amb molt mala premsa en els sectors més puristes de la societat i també de la professió, que ho relacionen directament amb la lectura de la ment! (Quina barbaritat, senyors...).
Com poden suposar, jo, transformador malaltís de tot el que es consideri intocable... Ho veig genial, un gran avenç i una fantàstica eina en la recerca de la veritat que tots amaguem.
Paraula de galè.

2 comentaris:

  1. Hi Doc,

    No interpreti els meus silencis com una manca de consideració a la seva generositat per compartir els seus coneixements en matèria de comunicació. Sóc fan del seu blog. El que em passa és que intento conciliar les seves teories amb el que jo crec que són les motivacions del meu comportament, com a consumidor racional que em considero, i com que no sempre ho veuré clar, de vegades m'estimaré més callar que no pas incordiar donant la nota discordant. Oi que no m'ho tindrà en compte?

    ResponElimina
  2. Em resulta més estimulant i divertida la seva discòrdia que el seu silenci, Sr Zara, Einest Zara.
    Sap que considero el Mkt com una ciència, la ciència més inexacta, canviant i mutant que mai he conegut. D'aquí que em tingui malaltissament abduït!
    Gràcies!

    ResponElimina