La imatge corporativa és, o hauria de ser, el reflex directe i inequívoc de l’essència i batec d’una companyia. Les companyies són (o haurien de ser) entitats vives i com a tals viuen transformacions internes i externes que cal reflectir-les regularment en la imatge que es difon vers l’exterior.
1.- És bo canviar la imatge corporativa?
Ni bo ni dolent, però personalment soc partidari de fer-ho, sí, tot i que amb prudència extrema.
El mercat es lentíssim en percebre i assimilar un canvi de imatge, per tant cal realitzar els canvis quan realment hi hagin arguments poderosos per acomplir una decisió tan cabdal, assegurant una certa inversió per afrontar una campanya de promoció que faci que la reacció del mercat sigui el més àgil possible.
Marques poderosíssimes com Coca-Cola no l’han variada pràcticament gens en més de 100 anys (i els intents han estat fracassos escandalosos) i altres en el mateix sector com Pepsi han canviat dràstica i constantment amb bons resultats de percepció.
2.- Per què canviar?
Dissenys demodés, canvi intern de la filosofia empresarial, noves línies de negoci, diferenciar-se de la competència, variacions en el naming o obertura de nous mercats, son alguns dels arguments més poderosos per donar resposta a aquesta qüestió.
3.- Quan cal fer aquests canvis?
En el teu millor moment com a empresa. Personalment fa temps que defenso que quan millor serà percecebut, acceptat i recollit un canvi de imatge, és quan la percepció del mercat resulti més favorable a tu. Alló de "no toquem el que funciona" és el primer pas per què deixi de funcionar. Quan els vents bufen a favor, tot es percep en positiu, tot i que les accions de la companyia puguin resultar inversemblants!!
Fer-ho en un moment de recessió interna o d’estancament empresarial, pot resultar l’extremunció definitiva, tipus: Uff, aquests ja no saben què fer... (en aquest aspecte la immensa majoria de gurus -no tots- opinen diametralment diferent a mi. Com podeu imaginar... Me la bufa
4.- Què ha de ser primer , la definició cromàtica i formàtica (aquest vocable no existeix, però m’encanta) i després la definició estratègica de la companyia o a l’inrevés?
També aquí dissenteixo de moltes veus cultivades: La imatge corporativa gràfica i sonora (logo i jingle) ha de ser la conclusió última i finalíssima de tota la feina de definició estratègica d’una empresa, i no cal dir que en la immensa majoria de casos és fa exactament al revés. Com es pot definir i plantejar una imatge amb l’essència i filosofia de una firma abans de definir i treballar en aquesta essència i filosofia? Ai, Déu meu, quanta tonteria percebo al meu voltant...
I què passa amb les persones? Quan fer aquell canvi de look, d’estil, de imatge?
Doncs llegeix punt per punt la part superior i fes la traducció a la teva vida personal. És exactament, però exactament... igual!
Que uns i altres es posin guapos, que de lletjos... El carrer va ben servit.
Paraula de galè.
Es una delicia leerle, doctor! Y ver lo complicado como obvio.
ResponEliminaGustazo de blog!
Sonia P.
Totalmente de acuerdo...
ResponEliminaNo m'havia plantejat mai aplicar-ho a la vida personal. No en sé de màrqueting però és molt encertat! . Per desgràcia els éssers humans acostumem a fer aquets canvis quan el nostre estat d'anim es troba al subsòl... Perquè creiem que amb els canvis un arriba a la glòria.
ResponEliminaCom sempre genial! Gràcies per fer donar voltes al caparronet..
A.
Jo entenc la identitat visual corporativa com un reflex dels valors i de la cultura de la empresa, com la part visible de la seva essència. Per això crec que hi han elements que no s’haurien de canviar quasi mai, entre ells el color i el llenguatge.
ResponEliminaTanmateix es cert que al mercat ens trobem exemples d’èxit per totes les opcions. Algunes marques no canvien mai els seus logos com la Coca-Cola, unes altres s’adapten amb èxit al pas del temps com la sirena de Starbucks, mentre que en un altre grup només afegeixen un dibuixet mantenint la tipografia i els colors clàssics, oferint així una imatge més moderna com Cacaolat.
PS: Pel que respecta a fer-se un mateix un canvi d’imatge personal, no estic d’acord en que sigui el mateix ja que:
a. es molt més econòmic anar a fer-se metxes i perdre uns quants kilets al gimnàs que unes sessions de briefing en qualsevol empresa de branding.
b. si el resultat final no es el desitjat:
b.1. els “canvis estratègics de look” no depenen de la propera reunió amb l’ Executive Committee sinó d’un mateix.
b.2. sempre es pot buscar un altre segment de mercat o de target al inicialment pensat. :)))
X.X.X.
Meri
Sonia P
ResponEliminaLo que una delicia, es tener followers como tu...
Gracias
D. M.
Amigo Anónimo ( creo que amigo Dalmau)
ResponEliminaNo estés totalmente de acuerdo, que siempre es bueno disentir un poco! Ni que sea por llevar la contraria, verdad?
Gracies, company!
Dr. M.
Amiga A.
ResponEliminaLes similituts son a vegades esfreidores tens raó i son la base de la ininovació aplicada a la imatge. Celebro especialment q el blig serveixi per a la reflexió. M'afalaga venint de tu!
Gràcies
Dr. M.
Bon dia Mari.
ResponEliminaDesgraciadament, les aplicacions corporatives poc tenen a veure amb la intuició o gustos personals i obeeixen a tècniques de màrqueting complexes i bastant científiques en mans d'especialistes.
La psicologia en l'aplicació i percepció cromàtica i formàtica, per exemple, no només fa possible aplicar canvis, sinó que em molts casos han salvat la competitivitat visual de una companyia. No només és possible canviar formes i colors, sinó q a vegades resulta fonamental fer-ho! Milers d'empreses líders ho han fet amb exit rotund. T'imagines que La Caixa seguís amb el logo original? Semblaria una entitat casposa! De fet mo manté ni un sol paral.lelisme amb l'original!!! Per sort...
Respecte a la relació amb els canvis personals, no et fixis tant en el que o el com, que jo no analizo per no coincidir en tècniques marqueters i sí en el "quan" i resulta colpidor veure que coincideix tal qual.
Per un cop, coincideixen poc les teves percepcions amb la ciència marqueter! Ja està bé que sigui així... Els professionals de la medecina al quiròfan i els del marqueting, als briefings de imatge corporativa!
Un petó
Dr. M.