dijous, 24 de març de 2011

ESCALA DE COLOR


Que el márqueting no gaudeix de massa bona fama, és una obvietat.
La qüestió seria de qui és la culpa:
1.- De la mala praxis de professionals solvents?
2.- Dels impostors camuflats en aquesta professió que venen fum amb poc coneixement i total desvergonyia?
3.- De l’agressivitat de les marques que ens exigeixen per sobre del que es pot esperar sense cometre frau primer i rebre rebuig després?
4.- De l’ habilitat de professionals molt astuts que ideen campanyes perfectes recolzats en un engany?
Jo diria que de tot una mica, però aixó passa aquí i en qualsevol altra professió.
Un bon professional del màrqueting juga amb avantatge i cartes marcades. Establim una partida de pòquer desigual amb el consumidor, entre un professional i un amateur, i ho sabem, i només assegurant l’exercici de la nostra professió amb la ètica com a bandera assolirem el prestigi entre els nostres i el respecte en l’entorn.
Es possible que s’hagin preguntat, com expresso en el punt 4, si és possible que una campanya sigui perfecta i es recolzi en engany, i els hi he de reconèixer que sí, sense ètica, és possible. Volen un exemple?

Una societat “x” m’encarrega augmentar el nombre de inversors per a la seva companyia.
Dia 1: Truquem a 200 inversors
            A 100 els hi anuncio que les accions A pujaran
            A 100 els hi anuncio que les accions A baixaran
Dia 2: Truquem als 100 inversors amb els que havíem encertat
            A 50 els hi anuncio que les accions B pujaran
            A 50 els hi anuncio que les accions B baixaran
Dia 3: Truquem als 50 inversors amb els que hem encertat els dos dies.
            A 25 els hi anuncio que les accions C pujaran
            A 25 els hi anuncio que les accions C baixaran
Dia 4. No cal que truqui ningú.
Una part dels 25 al·lucinats inversors amb els que sempre he encertat, pensen que la meva companyia té un coneixement quasi màgic sobre les fluctuacions del mercat i vindran com xaiets a deixar el que tenen i no tenen a les meves mans.

No pateixin, el Doctor mai signaria una campanya així.
Felices inversions...
Paraula de galè

6 comentaris:

  1. La suposada mala fama del màrqueting només pot ser atribuïble a les persones. L'activitat en sí és neutra, no és bona ni dolenta. Seria bonic que els gurús de la cosa prediquessin amb més freqüència i convicció el credo de la responsabilitat.

    ResponElimina
  2. Algunes tècniques descrites en aquest espai com el neuromàrqueting, estarien també en la frontera de la ètica en comptar amb reaccions no controlables pels grup receptor d'aquestes, però bàsicament estic amb vosté, mestre Zara. El terme gurú no em fascina. Tots estem de pax, tots aprenent cada dia!
    Gràcies Einest

    ResponElimina
  3. Doctor té raó amb una cosa (bueno amb moltes) "Tots estem de pax, tots aprenent cada dia!" i jo cada dia aprenc més amb vostè i tinc molta curiositat per aprendre d'aquest tema. Gràcies.

    I penso igual que el Sr.Zara qui ha creat la mala fama no és el màrqueting sinó els NO professionals d'aquesta professió.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Hola Sonia.
    Potser que em tutegis, no?
    Gràcies per ser tan cega i generosa!
    Petó

    ResponElimina
  5. Hola Lluís,

    en el proper article intentaré portar-te la contraria, jejeje.

    Un petó.

    ResponElimina
  6. No penso enfadar-me perquè em canviin el segon nick-cognom, però el doctor sap molt bé que és Tzara, com el poeta romanès, i no Zara, com la ciutat croata :)

    ResponElimina