dijous, 31 de març de 2011

Àngels i dimonis


Tots els estudis psico-comunicatius coincideixen en afirmar que en un diàleg en viu la comunicació verbal (la paraula) només ocupa en torn al 20% del missatge i del procés relacional... mentre que la comunicació no verbal o parallenguatge (la mirada, els gestos, el timbre, l’entonació, les mans, la mirada, etc) ocuparia al voltant del 80.
Impressionant.
Avui, ens trobem amb Internet, xats, foros, blocs... un flamant camp de batalla virtual on s’estableix una nova forma de relacionar-nos, d'estimar, de cridar, de plorar....
La xarxa, pel que hem explicat, ens capa el 80% de la informació o el que és més exacte, el 100% de la comunicació està establerta i transmesa per un text i una lectura, res més, cap altre element, cap altra informació.
Què ens trobem?
Emissor i receptor en un habitacle inert i buit.
El primer escriu el que escriu, el segon llegeix el que llegeix i ni el primer sap plenament què interpretarà el lector, ni el lector pot tenir cap seguretat del que volia transmetre l’emissor. Ens manca informació!!!
Perill...
En un moment on individualisme i personalisme està molt més desenvolupat que abans, on hem de ser conscients que lluny de tendir a relacionar-nos socialment tendim, fins la patologia, a fer-ho en un carrussel de virtualitat, no ens adonem que ens hem lliurat a la interpretativitat subjectiva del que volem llegir o necessitem interpretar, que no sé que és pitjor.
Quants casos no coneixem d’apassionats enamoraments de persones que ni s’han vist, ni s’han sentit, ni s’han tocat?
Quantes amistats basades en dolços texts que no sabem realment de on provenen, però ens expliquen vivències que arribem a sentir com a pròpies, per que així ho hem decidit?
Quants cops no ens hem sentit atrets pels cants de interlocutors que arriben a tenir un lloc a la nostra vida i al nostre cor, sense saber realment si res correspon al que hem idealitzat
Posem el fre, agafem la cuirassa i tornem a la realitat!!!
No tot és fals, no tot és mentida... però quina part és verídica, certa i realista, i quina fruit de la nostra imaginació o necessitat d’atenció i estima?
I succeix que en aquest context, arriben les xarxes socials, i amb elles “community managers” amb lícits interessos empresarials, professionals que dominen el mitjà, el seu llenguatge i les nostres més íntimes emocions i les nostres reaccions.
I ens hem d’adonar que de nou, podem ser essers indefensos, una presa fàcil i probablement el públic objectiu d’algun producte que, creient-nos amos del nostre destí, acabem d’adquirir en una ganga que portava imprés el nostre nom.
Us estimo.
Paraula de galè.

(Creieu realment que us estimo? Doncs, potser sí, o potser no...)

7 comentaris:

  1. No sé que decir. Qué tienes razón, que es una reflexión muy profunda y muy cierta.

    Muchas veces, las palabras escritas son mal interpretadas porque el receptor ese día puede estar de mal humor y lo que le has dicho lo toma como una ofensa. Aunque supongo que también se puede dar el caso contrario.

    En este artículo me veo reflejada, muchas veces uno describe el sendero que le hubiese gustado que su vida tomase. Aprecias los escritos de otras personas y ansías que te comenten... ¿Qué es verdad? A lo mejor todo sí sabes que tus lectores no te conocen.

    Potser sí o potser no t'estimem!! Como mínimo te apreciamos, seguro. Yo estoy aprendiendo mucho de tí.

    Sonia

    ResponElimina
  2. Chevere!
    Cuanto cierto en el escrito y cuanta ansia de buscar online de lo que andamos faltos.
    Prendemos la superficie y nos mentimos como cuidado.
    Sobrevivencia hoy y dolor mañana.
    Silvina

    ResponElimina
  3. Hola Sonia!
    Imagina qué podemos entender contando solo con un 20% del mensaje...
    Si además, hay mala intencionalidad, el engaño es absoluto.
    En las relaciones life, el 80% restante nos ofrece muchos parámetros para atisbar la mentira.
    Internet (cielo e infierno) tiene eso, seamos conscientes!!
    Besito virtual.

    Silvina, gracias por venir por aquí. Pareces de fuera por tu léxico, es cierto? Si es así, agradecimiento especial por comentar un escrito en catalán! (no debe ser fácil...)
    Realmente peligroso buscar en la red la falta de compañía... Sálgamos a la calle, charlemos con el tipo que pasea su perro o descansa en un parque... tal vez extraeremos poco, pero será todo real.
    Saludos!

    ResponElimina
  4. Si aprenguéssim a escriure i llegir una mica millor, la xarxa no ens caparia aquest 80% de parallenguatge. Tot i així, la saviessa popular ha inventat els "emoticonos", que ajuden a entendre el tó amb que es diuen certes coses que es podrien malinterpretar.
    Respecte dels casos d'apassionats enamoraments entre persones que no es coneixen, que ni s'han vist ni tocat, només conec els de les pel·lícules i les novel·les :) Què diferent podria interpretar-se el tó d'aquesta darrera frase sense l"emoticono"! Però si hagués dit: "Doctorcito, ¡no me sea cursilón, que esas cosas sólo pasan en el cine, hombre!", molt probablement també s'hauria entés el tó amable i distès en què es diu. A lo dicho: esforcémonos en escribir bien y exprimamos el uso de la comunicación en las redes sociales.
    (Per cert... quin dia quedem per prendre una birra i xerrar una mica, doctor?)

    ResponElimina
  5. En el cine? Me hace usted reir, Einest. Algun dia frente a esa cerveza le explicaré mi vivencia particular... Auténtica miel, por cierto. Intensidad efímera como la luz de un arco iris!

    ResponElimina
  6. bon dia! joder, sí que esteu poètics per aquests lares...
    estic d'acord amb l'einestzara: hi ha molta gent que escriu força malament i òbviament no s'entén res del què volen comunicar.
    Per altra banda, hi ha també força gent que no han estat beneïts amb el dó de la paraula i en la vida analògica s'expressen fatal, ergo no se'ls entén
    Planyo a la penya poc expresiva en l'àmbit llenguatge no verbal perquè aleshores la percepció que en treiem és d'avorridots, avorridots, no?
    petonets de divendres!

    ResponElimina
  7. Gracies Topillu!
    Sí... d'avorrits no ens en falten, oi?
    La vida és una festa i passo de fer de disc-jockey (que quan volen beure, ja no queda gel...)
    Gràcies!!!

    ResponElimina