Miro el món de l'empresa en general i em sento un burro entre burros...
Pot ser que no es vegi que Internet està canviant les regles del joc, les relacions personals i empresarials, la competitivitat, i les fonts de negoci?
Pot ser que no es pot continuar en mans de qui ni escolta, ni mira, ni calla... quan no té res a dir?
Pot ser que no se n'adonin que cauran al penya-segat que tenen davant si no deixen de mirar enrere?
Pot ser que no hi hagin gestors de la realitat 2.0 i del segle XXI?
Pot ser que no s’entengui que ja no val traslladar els models de negoci del passat cap a Internet, i que cal reinventar-se de "zero" segons les noves regles que la xarxa imposa?
Pot ser que no es permeti l'entrada i l'avenç d'especialistes, de innovadors, de professionals moderns, de la gestió del talent i de les visons més competitives perquè aixó posa en evidència i desemmascara la mediocritat ancorada a una cadira?
Pot ser que calgui reinventar-se cada dia amb la humilitat de qui vol estar viu i accepta que no sap què passarà demà?
Pot ser que en màrqueting, no es vegi que els nínxols de marcat s'estan substituint per tribus dinàmiques de consum en xarxes socials imparables?
Pot ser que no es percebi que avui, els individus formen part d'una multitud de tribus diferents i en diferents àmbits online, i les empreses han d'aconseguir estar ben a prop de tots ells per entendre les possibilitats empresarials presents i futures?
Pot ser que es rebi cada dia més informació en els social media, i es neguin a escoltar per incompetència?
Pot ser que no se n'adonin que el consumidor ha deixat d'escoltar i exigeix parlar... i passar a ser ell l'escoltat ?
Pot ser que calgui incorporar joves de 15 anys en els consells de direcció per mantenir la competitivitat?
Pot ser que es prefereixi mirar a una altra banda per que saben que en realitat no saben res?
Pot ser que jo mateix sigui un burro integral per menjar-me el tarro i pensar més enllà del que em pertoca?
Pot ser que sigui millor riure’ns, uns i altres, com a ases, abans que enfrontar-nos amb la realitat?
Pot ser que no pugui ser... el que potser, SÍ és?
Paraula de galè.
joder nano! jo no m'he fet mai tantes preguntes d'una tacá!
ResponEliminaque t'ha tocat el voraviu?
:P
Doctor, para un leones afincado en Madrid, sus entradas semanales en catalán me ponen malo.(pero pa eso están los trafuctores verdad?)
ResponEliminaSu reflexión es fenomenal y debería ser de obligada lectura entre más de un consejero y director general!
Da la sensación de que conoce usted muy bien Ed. Edelvives!! La describe en todos y cada uno de los puntos en que se pregunta si es posible que suceda lo que realmente está sucediendo...
Le felicito por su espacio.
Julio Gallardo de Luis
Veig que les neurones et funcionen de manera Excel.lent . Estem vivint una época de transformació i qui no ho entengui quedarà fora, és així de simple.
ResponEliminaFelicitats
ALex Marquina
Toppo, algú ha afilat i mogut la meva innocent ploma de denúncia davant les situacions de ceguesa que percebo al meu voltant... Soc una veu, res més que aixó!
ResponEliminaBienvenido Julio.
ResponEliminaGracias por hacer el esfuerzo de pillar incluso los posts en catalán!! Jeje
Edelvives? Pues ni idea de que ducede por ahí, se lo prometo, pero bien es cierto que el rico cluster editorial de Barcelona y Madrid es de los más afectados con las irrupciones las nuevas realidades sociales y de consumo.
Suerte y lucidez!
Joder!!! También son las primeras palabras que me han venido a la cabeza. ¿Qué le ha pasado Dr. Màrqueting para realizarse tantas preguntas?
ResponEliminaOpino como Julio, muchos directivos deberían hacerse esas preguntas y sus empresas y equipos de trabajo funcionarían mucho mejor.
Hay empresas que se han quedado estancadas en un funcionamiento arcaíco y obsoleto. No dejan que las personas con iniciativa y nuevas ideas digan la suya.
Creo que en las preguntas que ha realizado el 90% de las empresas se ven reflejadas!!
:)
Alex, que et puc dir que haguem comentat ja?
ResponEliminaPaciència, i que no dobleguin ni silenciin les veus amb fonament i llum. La teva n'és una de cabdal per a molta gent amb criteri en el nostre sector.
No deixem de bramar i riure junts! (veure foto)
Hi Sonia!
ResponEliminaBien cierto lo que describes, y las peores...las ralajaditas que piensan que han cogido el "Tren Expresso" de las nuevas tendencias con un piloto automático a las estrellas, y en realidad andan subidos a un carro tirado por algún burro o asno o borrico o rucio o jumento o pollino o garañón o onagro o rucho o zopenco!
jajajajaja
Beso!
Jajaja
ResponEliminaVeo que conoces a mi jefe!!!
Un beso ;)
Si encara anessin tirant en carro... el pitjor és que tantes i tantes organitzacions són com aquells dinosaures de Rogovsky: veuen els obstacles però abans el cervell no dóna l'ordre de moure's, ja s'han fotut la gran batacada.
ResponEliminaDoctor, avui no puc discrepar amb tu. Espero que em disculpis.
Einest... d'acord? No és ell.
ResponEliminaAlgú ha suplantat la seva magna figura! L'he d'avisar...(ja no t'en pots refiar de la xarxa.)